diumenge, 20 de març del 2011

Arthur i la guerra dels dos mons

Oé, oé, oé! Per fi una traducció meva (i ajust) anirà al cinema en pantalla gran. Després d'un parell que semblava que potser sí però al final va ser que no (Mercenaris i Els nois estan bé), finalment m'han passat una pel·lícula per traduir i ajustar que sí que anirà en pantalla gran. Evidentment, és una pel·li per nens, que si mireu la cartellera veureu que són les úniques doblades en català que posen al cinema.



Es tracta de la tercera part de la saga d'Arthur i els minimoys i Arthur i la venjança d'en Maltazard, pel·lícules que barregen la imatge real amb l'animació i expliquen les aventures d'un nen (l'Arthur, com segurament haureu intuït pels títols) que per salvar la casa dels seus avis s'ha de transformar en 'minimoy' -uns follets de 2 mil·límetres d'alçada que viuen al jardí de casa seva- gràcies a una poció màgica que prepara el seu avi i recuperar un tresor.



A la segona part, l'Arthur rep un missatge trampa de socors perquè torni altra vegada amb els minimoys, que en realitat l'ha enviat el dolent de torn -en Maltazard, com també es pot intuir pel títol- i que aprofita per utilitzar el 'passadís màgic' que ha fet servir en aquesta ocasió l'Arthur per fer-se petit i aparèixer al món de les persones també amb mida humana.



La tercera part, que d'entrada fa un ràpid resum que t'estalvia la necessitat d'haver vist les altres dues, comença en el punt on s'havia quedat penjada la segona -estil El retorn del Jedi respecte a L'imperi contraataca- i explica les peripècies que viuran l'Arthur amb els seus amics minimoys, la princesa Selènia i el seu germà petit Betameche, i també amb l'ajuda en el món de les persones de l'avi Archibald, per acabar triomfant contra l'exèrcit d'insectes gegants que formarà en Maltazard.

Pel que fa a aspectes de la traducció, poca cosa a comentar. Una podria ser que al personatge d'en Maltazard li diuen en alguna ocasió 'Evil M', i preguntant als traductors de les dues primeres parts vaig veure que ho havien traduït com el 'Malèfic M'. Això d'anomenar un personatge per la inicial és una cosa que fan sovint en anglès, però a mi no m'acabava de fer el pes, primer perquè és poc genuí en català i segon perquè podria crear confusionisme que generalment li diguin Maltazard i tres o quatre vegades durant la pel·li l'anomenin 'Malèfic M', per tant vaig optar per 'Malèfic Maltazard' quan m'ho permetia l'ajust, o 'Maltazard' a seques si no m'ho permetia.

L'altra cosa curiosa és que, un cop acabada la pel·lícula i que ha sortit allò de 'Directed by Luc Besson', surt en Darkos, el fill d'en Maltazard que durant la pel·li passa de dolent a bo, cantant la cançó Rebel, Rebel de David Bowie. Primer vaig comprovar que no haguessin adaptat la lletra, i un cop vist que no em vaig disposar a traduir-la per si la volien subtitular. Ja em va sobtar que la primera frase digués "La teva mare està feta un embolic perquè no sap si ets nen o nena", però quan al cap d'una estona ja vaig veure que la cosa anava de sexe, drogues i rock'n'roll vaig decidir no traduir-la, perquè em va semblar evident que si la posen als cinemes d'aquí (que no estava clar perquè era un afegit al final) subtitular la cançó obligaria a canviar la classificació de la pel·li com a 'no apta per menors', cosa que evidentment no voldran fer.

5 comentaris:

  1. Sí, potser tens raó, anònim, però potser ja va sent hora d'arreglar aquesta anomalia, no et sembla? Si el singular porta accent diacrític per diferenciar-lo del 'mon' possessiu de 'mon pare', quin sentit té que el plural no en porti?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè el plural del possessiu és "mos", no "mons", llavors no cal diferenciar-los.

      Elimina
    2. Jo encara no he sentit enlloc que facin el plural de món com mos. De fet, normalment se sol dir 'mun' pare, 'muns' germans... En quins dialectes es diu 'mos'?

      Elimina
  2. Si et sóc sincera, jo també dic "muns", però t'he escrit el que diu el DIEC2.

    ResponElimina