25 anys d'insubmissió (1a. part) – La primera presentació

20 de febrer de 1989. Vuit joves a Catalunya i un total d’uns setanta a l’Estat espanyol es presenten davant dels respectius jutges militars per expressar la seva desobediència i negativa a fer el Servei Militar Obligatori –la “mili”- i la Prestació Social Substitutòria –la PSS- prevista per la llei per als objectors de consciència. És el que es va conèixer com a “objectors insubmisos”.

Benvinguts a l'any de les putes

Sembla ser que si no en teníem prou amb els traductors automàtics per trobar autèntiques cagades memorables als mitjans de comunicació, m'assabento gràcies a l'Alex Gutiérrez i el seu Pareu Màquines del diari ARA que la BBC utilitza des de fa poc un programa que subtitula en directe a través del reconeixement de veu.

La pau requereix soldats?

Ahir diumenge publicava l'Ara un interessant reportatge de Gemma Parellada sobre la remilitarització de l'Àfrica de mans de les potències estrangeres com França i els Estats Units que, amb l'excusa sempre barata de portar la democràcia i la pau al continent, en realitat miren d'assegurar-se l'accés als recursos naturals que permeten perpetuar la diferència entre continents rics i pobres.

En destacaré un parell de paràgrafs que copio perquè com és un contingut de l'Ara Premium (només per a subscriptors) encara que us posi aquest link la majoria no hi podreu accedir.

La pau requereix soldats?
A la ciutat desèrtica d'Agadez, una zona del Níger marcada amb vermell incandescent pel risc terrorista, el president del Consell Regional i líder tuareg, Anako, reflexiona sobre tot aquest tsunami militar que envolta el seu territori. "Nosaltres no estem en guerra, no tenim problemes de seguretat, però en canvi és la imatge que es dibuixa a l'exterior. Aquí al desert tenim traficants i bandits, sí, però no hi ha cèl·lules islamistes ni terroristes."
Anako no entén la deformació i l'inquieta la quantitat de diners que el govern central dedica a la seguretat quan els problemes dels nigerins són ben diferents. Anako sospita que al govern li surt a compte protegir els interessos de França al nord: unes mines d'urani de les quals depèn un quart de la producció energètica del país. "No són els drones ni les tropes estrangeres qui portarà la seguretat al Sàhara, sinó la població local. La solució no és gastar milions en armes i provocar els islamistes. De fet, sembla que cridin a la inseguretat."

La idíl·lica Andorra de Pete Seeger

No he estat mai fan de Pete Seeger, tot i que segurament n'he cantat força versions catalanitzades a l'època del cau quan era petit i ara fa pocs anys com a pare de nenes petites (ara ja no em demanen que els canti res, per sort per a elles i per a mi). Però justament avui que s'ha sabut que havia mort en Pete Seeger, l'insigne Sergi Rodríguez, insubmís rosinc, m'ha fet arribar aquest vídeo on el cantautor novaiorquès fa un elogi d'Andorra com a país sense exèrcit i una molt minsa despesa en armament.

Llàstima que s'hagi mort sense temps per veure el naixement d'una futura República Catalana independent sense exèrcit i fer-ne una simpàtica cançoneta.

PD. És força possible que l'Andorra actual de pasta a dojo hagi multiplicat per bastant el seu pressupost en armament per a les forces d'ordre. Si algú en sap la xifra, s'agrairà la informació per comparar-la amb els menys de cinc dòlars que diu la cançó.

Les noves aventures de Peter Pan

Des de les passades vacances de Nadal estan passant pel canal Súper3 una sèrie d'animació que vaig traduir i ajustar a mitges (11 episodis de 26) amb el Quim Roca, Les noves aventures de Peter Pan.

El tres d'abril del 73

Ara comprovava que no he rascat res de la Grossa de Cap d'Any i m'he parat a pensar en el número guanyador, el 03473. Després de sentir i llegir notícies de gent que s'ha comprat un número concret perquè era la data de naixement d'algú, o d'algun esdeveniment qualsevol, com ara comprar el 20592 per commemorar aquell 20-5-92 que el Barça va guanyar la primera Champions a Wembley amb el mític gol de Koeman, he decidit buscar què va passar de memorable el dimarts tres d'abril del 73 (3-4-73), i que han passat per alt tots els astròlegs i vidents i profetes de la butlleta guanyadora.

Buscant a l'hemeroteca de La Vanguardia, el diari d'aquell dia destaca tres notícies. M'hauria agradat poder copiar la imatge de la portada i inserir-la aquí, però no he pogut. Cliqueu aquí per entrar-hi.

No al cementiri nuclear de Solanes!!!

Aquests dies s'ha rebut la confirmació que l’Agència Espanyola de l’Energia Nuclear (AEEN) està considerant seriosament la possibilitat de muntar un Centre Provisional d’Emmagatzematge de Residus Radioactius (CPERR) al nostre municipi, Sant Feliu de Codines, concretament a la zona del turó de Solanes per la banda que no es veu des del poble. L’aprovació definitiva de l’emplaçament d’aquesta instal•lació es decidirà en Consell de Ministres el proper dilluns 30 de desembre, per poder-la publicar ja al BOE i iniciar-ne les obres a partir de la primavera del 2014.