La falconeria al segle XXI

Potser caldria posar al dia la definició del Diccionari de l'Enciclopèdia de 'falconeria', que defineix com a "Art de criar i d'ensinistrar per a la caça els falcons i altres ocells de presa." I és que, al segle XXI, les aplicacions pràctiques de la falconeria són ben diverses, com he sabut gràcies a la meva amiga Aitana Blanes.

L'Aitana és falconera professional i ha engegat aquest projecte de fer volar falcons prop de l'hospital de Sant Joan de Déu amb l'objectiu d'espantar els coloms -també coneguts popularment com "les rates de l'aire"- per tota la brutícia que generen, com podeu llegir al trípic (si feu clic a les imatges les veureu augmentades).

El cas és que em va encomanar a mi la correcció del català, per la qual li vaig cobrar dues cerveses (no es pot dir que cobrés en negre, perquè les cerveses eren rosses). De la correcció del castellà se'n va encarregar la també amiga Alicia Misrahi, i les il·lustracions són del moianès Eduard Altarriba. El disseny del tríptic és obra de Marcel Alemany.

Fora l'exèrcit dels espais educatius!!!

Deu ser veritat que per aconseguir petites grans fites s'ha de picar pedra i molta pedra, perquè deu fer uns 30 anys que ja des del MOC (Moviment d'Objecció de Consciència) i companyia (Mili-KK, assemblea d'insubmisos, CAMPI, etc.) es va començar a demanar a força d'accions de protesta el veto a la presència de l'exèrcit de llocs com el Saló de la Infància, el Saló de l'Ensenyament i altres on s'infiltren per mirar d'entabanar algun jove passerell sobre els presumptes avantatges de fer carrera militar...

L'any passat el Parlament va aprovar una resolució segons la qual aquesta no-presència de l'exèrcit havia de ser ja aquest any una realitat, però de moment la cosa no passa de bones intencions, i per això aquest any des de la CUP s'ha insistit en una petició a la Consellera d'Ensenyament que es faci efectiva aquesta resolució parlamentària i es veti la presència de l'exèrcit en salons i espais educatius.

Com que el vídeo és del Canal Parlament i no he sabut trobar un link perquè el pugueu veure directament des del blog, us adjunto l'enllaç.

Esperem que el Parlament sigui ferm i aquest sigui l'últim any que s'hagi de fer una petició d'aquesta mena perquè l'exèrcit deixi de ser present en espais educatius.

Heretar una sèrie de dibuixos (Quin crac, l'Angelo!)

Ja he explicat en més d'una ocasió que el repartiment d'hores de doblatge que fa TV3 entre els diferents estudis fa que sovint una sèrie que havia començat en un estudi es continuï en un altre, i sovint amb un altre traductor. En aquest cas, a mi m'ha tocat traduir 18 episodis de la tercera temporada de la sèrie de dibuixos animats Quin crac, l'Angelo!

L'Angelo i els seus íntims, Sherwood i Lola

El estremeñu está vivu

Poques notícies solen arribar a les nostres terres d'Extremadura, i moltes d'aquestes poques tenen relació amb declaracions desafortunades de dirigents polítics -ja siguin del PP o del PSOE- contra les reivindicacions d'autogovern del poble català.

És per això que l'altre dia em vaig sorprendre molt de descobrir -gràcies a un company de l'APTIC- que aquests polítics que he esmentat no representen de fet el poble d'Extremadura sinó els descendents dels 'señoritos' castellans que des de fa segles ostenten el poder en aquella regió. I com no podia ser d'una altra manera que l'habitual dels castellans, imposant la seva cultura i la seva llengua sobre les llengües autòctones de la regió.

Perquè sí, resulta que existeix una llengua, l'estremeñu -dialecte del asturlleonès-, reconeguda per la UNESCO i l'ONU com a tal i identificada com un idioma en perill d'extinció perquè, entre d'altres coses, el propi govern d'Extremadura -o hauria de dir Estremaúra- no la reconeix en el seu 'estatut d'autonomia.'

En podeu trobar més informació en aquest article d'eldiario.es, que també parla d'altres dialectes en perill a Estremaúra, com el 'xalimegu' o 'fala' i el 'portugués rayano'.

Perquè en feu un tast, us adjunto un vídeo que també surt al diari en qüestió en defensa de la llengua i la cultura extremenyes.

I és que hi ha gent que "prefieri siguil el campanillu que más retrumbea" que no pas defensar la cultura pròpia. I és una cosa que aquí Catalunya coneixem prou bé, sobretot de les famílies burgeses que en temps s'havien passat al castellà perquè era la llengua del poder. O tanta i tanta gent que actualment considera més important saber bé l'anglès que no pas el català pel mateix motiu.

Traduccions selvàtiques

Potser és una mena d'homenatge a Tarzan, que era un personatge que vivia a la jungla, però una coneguda empresa internacional de paqueteria exprés amb un nom de ressonàncies selvàtiques va contestar amb el missatge següent al meu germà aquestes festes de Nadal per avisar-lo del retard en el lliurament d'un paquet:

"Estimado cliente, 
"Cliente respetado, Nos lamentamos para informar que debido a una anomalía de nuestro compañero en España el envío sufrió una tardanza significativa de la entrega, según el término apreciado para lo mismo. La situación ocurrida con esta entrega no es de ningún ejemplo del servicio que por lo general damos a nuestros clientes, anomalía que obviamente se volvió atrás y se dirigió a las personas a cargo, para análisis y corrección apropiada.

Además Informamos que el pedido seguirá todavía hoy a España, cuando su entrega apreció para el día de mañana. Presentamos nuestras excusas más sinceras por los trastornos causados. En expectación de la continuación del merecimiento de Su confianza, nos establecemos completamente teniendo para cualquier explicación que entienda necesariamente. Sin más que el momento firmamos nuestro nombre con estima y consideración, Pensativamente",

"¿Tú haber entendido, Chita?"

Born to lose, live to win...

...and die a legend. Ahir 29 de desembre va morir als 70 anys una autèntica llegenda del heavy metal, el Lemmy Kilmister, cantant, baixista i líder indiscutible del grup Motörhead, una banda que potser més que heavy feia rock'n'roll pur i dur, com li agradava dir al propi Lemmy.

Sí, és veritat que no era guapo, i també -com podreu sentir en els vídeos que adjuntaré com a homenatge- que tenia una veu ronca i gens melodiosa. Però també és veritat que va convertir els Motörhead en el grup més fiable de la història del heavy, potser perquè sempre es va allunyar d'experiments i tots els seus discos (23) sonen a "Motörhead".

Si beus, no surtis a fer pintades

Aquest Nadal farà 13 anys que visc a Sant Feliu de Codines, i des del primer dia em va cridar l'atenció aquesta pintada a mitges. En aquest cas, i al contrari que l'altra més recent que vaig il·lustrar al blog fa uns mesos, sí que sé com s'acabava perquè en algun altre lloc hi era sencera: "Kontra el kapital, guerra social."

Però el que em fa més gràcia és imaginar-me l'escena: dos o més "revolucionaris" embriagats; un que fa la pintada i un altre que li diu "tio, t'has deixat la erra". "Hosti, sí! Ha, ha, ha!" I llavors ve quan posa la erra amb la fletxeta on no toca i decideixen deixar-ho córrer i anar a fer la pintada a una altra paret.