diumenge, 13 de març del 2011

L'home més perillós d'Amèrica (o "la història es repeteix")

Entre les moltíssimes traduccions que m'estan estressant aquests últims temps i que no em deixen gairebé temps per comentar-les, un interessant documental amb el títol esmentat i amb el subtítol Daniel Ellsberg i els documents del Pentàgon, que s'hauria d'emetre properament al Sense Ficció i que recomano que veieu, si no pot ser a la tele per l'horari militant del programa en qüestió, sempre el podeu buscar al tv3alacarta durant la setmana següent a la seva emissió.


dimecres, 9 de març del 2011

Las Noticias de la 1 o 'no hi ha ningú més cec que aquell a qui no li deixen veure'

D'entrada reconec que no sóc tan masoquista com per mirar Intereconomía i veure com insulten la intel·ligència dels espectadors, però de vegades sí que passo per les notícies de la TVE quan s'acaba el TN de TV3.

Avui hi ha hagut dues notícies que m'han cridat especialment l'atenció per la manera 'intereconòmica' d'enfocar-les. La primera es referia al fet que justament avui fa deu anys que es va acabar la mili (que està anul·lada però no abolida, pel que han dit. Ai, ai, ai...).

Més diccionari

L'abundància de feina no em deixa temps per fer entrades, però en canvi fa que s'ampliï el meu diccionari amb errors o omissions del diccionari anglès-català de l'Enciclopèdia catalana. Aquí teniu una nova entrada de paraules:

Anemone – Anemone (INCORR. Anèmona)

Anger (verb) – enfurir, encolerir (INCORR. encoleritzar)

Bond – (verb) adherir-se, enganxar-se / relacionar-se, crear vincles afectius

Close-up – Primer pla

Collate – Comparar, acarar, confrontar (INCORR. cotejar)

Crash – Xocar, estavellar-se (INCORR estrellar-se)

Eerie – Horripilant (INCORR Horripil•lant)

Fabled – Fabulós, llegendari

Flea market – Mercat d’encants

Harness (verb) – Aprofitar, utilitzar

Marquee – marquesina (a més d’envelat)

Mile – Milla: 1.609,3 m. (INCORR 1.069,3 m.)

Scam – Estafa, martingala

Tombstone – Làpida (més normal que ‘pedra tombal’ o ‘pedra tumulària’)

dimarts, 1 de març del 2011

O Camps o democràcia!!!

Transcric a continuació un article de l'escriptor valencià Manuel Baixauli escrit arran del miserable i feixista tancament de les emissions de les emissores de Televisió de Catalunya (TV3, Canal 33, Esports3, Canal Super3, 3-24) al País Valencià decretat pel miserable i feixista president Camps, del també miserable i feixista Partido Popular.


"Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot i que intente tindre unes nocions elementals de com va el món, quan fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més temps a la política és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè m’afecta en la vida privada. La situació dels valencians durant els darrers anys me l’he mirat, com tants veïns meus, amb preocupació.

dilluns, 28 de febrer del 2011

Què passa, nanos?

Fa uns dies vaig comentar que hi hauria entrada sobre els capítols de Bugs Bunny que estic traduint, però una extranya pausa entre el capítol 40 i el 73 ha fet que la cosa quedés penjada de moment. Així que comentaré el que m'he trobat entre els capítols 7 i 40, i més endavant potser comento el que em trobi entre el 73 i el que sigui que em toqui traduir.


dissabte, 19 de febrer del 2011

El blues de la reserva - Capítol 5

El meu Déu té la pell fosca

Em van tallar les trenes en nom de Jesús
per fer-me semblar blanc
Em van arrencar la llengua en nom de Jesús
perquè no pogués dir la veritat
Em van arrencar el cor en nom de Jesús
perquè no tingués sentiments
Em van arrencar els ulls en nom de Jesús
perquè no pogués veure la realitat

tornada:
I tinc una notícia per tu
però no sé per on començar
Sí, tinc una notícia per tu
El meu Déu té la pell fosca
El meu Déu té la pell fosca

Em van tallar les trenes les sotanes negres
però sé que em tornaran a créixer
Em van arrencar la llengua les sotanes negres
però sé que parlaré fins al final
Em van arrencar el cor les sotanes negres
però sé que encara tinc sentiments
Em van arrencar els ulls les sotanes negres
però sé que veig la realitat


(es repeteix la tornada)


La Chess no sabia quin dels membres dels Coyote Springs s’assemblava més al lleó covard mentre entraven a la ciutat de les maragdes, Seattle. El trajecte des de la zona de descans de l’Indi John fins al centre de Seattle havia durat sis hores, perquè la camioneta blava no volia anar a més de seixanta quilòmetres per hora.

"La camioneta no vol anar a Seattle, oi?" va preguntar en Junior.
"Potser la camioneta és l’única que té seny," va dir la Chess.

La camioneta va anar fins al centre i va trobar el motel Súper 8, just al costat del túnel de rentat l’Elefant Rosa. Els Coyote Springs estiraven el coll per veure-ho tot: l’Agulla Espacial, les muntanyes Olímpiques i de les Cascades, l’oceà. Cap d’ells no havia estat mai a Seattle, i la gran quantitat de gent que hi havia els va espantar. Sobretot la gran quantitat de blancs.

Nota: per no tenir problemes per temes de drets d'autor, he decidit suprimir gran part dels capítols mentre miro de buscar alguna editorial interessada a publicar-lo. Si t'interessa llegir-lo, escriu-me a marc(arrova)barrobes.cat i te l'enviaré sencera.

divendres, 11 de febrer del 2011

Els nois estan bé (o 'La família triomfa')

Aquests últims dies, compaginant-ho amb més Epic Conditions, m'ha tocat traduir al català i ajustar una pel·lícula nominada a 4 Òscars i guanyadora de 2 Globus d'Or, The Kids Are All Right, que si no m'ho canvien es dirà en català Els nois estan bé.


La pel·lícula, dirigida per una tal Lisa Chodolenko, resumint-ho ràpidament, tracta d'un matrimoni lèsbic (Nic -Annette Bening- i Jules -Julianne Moore-) amb una filla de 18 anys (Joni - Mia Wasikowska-) i un fill de 15 (Laser -Josh Hutcherson-) que viuen una vida familiar normal, cadascú amb les seves manies. Com això sol seria molt avorrit, tot i la singularitat de la parella progenitora, la cosa es complica quan els nois queden d'amagat de les mares amb el donant d'esperma, o sigui el seu pare biològic (Paul -Mark Ruffalo-), un solter empedreït que fins aleshores ignorava la seva existència. Quan les mares ho saben també el volen conèixer, i el conviden a dinar. En Paul es va infiltrant a la vida familiar i s'acabarà enrotllant amb la Jules, però finalment la família com a pilar de la societat occidental triomfa i tot acaba bé.