Verdun, descens a l'infern

He de començar aquest post amb una confessió per a la gent que no em conegui gaire: tot i que em dedico des de fa més de vint anys, entre d'altres coses, a la traducció audiovisual, ja fa molt de temps que he relegat la tele com a passatemps, simplement perquè m'avorreix. I aquesta postergació de la tele en general -menys la droga-Barça, que encara no me n'he pogut desenganxar- provoca víctimes col·laterals innocents com pugui ser el sempre digne Canal 33.

Aquest estiu, passant uns dies a l'Escala amb la família i la meva mare, vaig descobrir un interessant programa de documentals històrics que es diu Cronos, en concret en vaig veure un sobre la tragèdia del Titanic (la culpa de tot va ser de les retallades!) i un altre sobre l'Aníbal Barca i la seva frustrada campanya contra l'Imperi Romà. Es tracta de recreacions dramatitzades, amb l'omnipresent narrador de qualsevol documental, esclar, però amb actors fent els diferents papers i intentant fer-nos reviure amb diàlegs, batalles, etc. el que va passar.
De manera que vaig tenir una alegria quan fa poques setmanes em van trucar d'un estudi de doblatge per oferir-me un documental precisament per al Cronos.

Es tractava d'una producció alemanya però, com sol passar, a mi em va arribar la versió "internacional" en anglès. Amb el títol Verdun - Descent Into Hell, o sigui Verdun, descens a l'infern, el documental ens acosta a la batalla més sagnant i alhora inútil de la història de la Primera Guerra Mundial, amb més de 250.000 morts entre els soldats dels dos bàndols (francesos i alemanys), 450.000 ferits o desapareguts, i amb la línia del front final gairebé idèntica a com era abans de la batalla. La part de la recreació històrica amb personatges la fa a través de les cartes d'un seguit de combatents d'ambdós bàndols, a partir de les quals anem veient l'estupidesa humana en tota la seva esplendor... o més aviat tota la seva foscor. Pel que he vist, encara no l'han emès pel 33. Si us interessa, estigueu-ne pendents, ara el Cronos el fan els divendres. I si en voleu veure un petit tràiler en anglès, feu clic aquí.

Pel que fa a aspectes tècnics de la feina, vaig tenir sort que no em va tocar ajustar res. Com ja us he dit, l'acció és dramatitzada, però havien optat per deixar els francesos parlant en francès i els alemanys en alemany, i la veu dels protagonistes la sentíem en OFF a través de les seves cartes, normalment a la família. O sigui que no calia mirar boques, llavis, mesurar frases...

Quant a la traducció, vaig trobar el concepte "war of attrition", que finalment vaig optar per traduir com a "guerra de desgast" pels 52.800 resultats en una cerca de Google -i molts d'ells referents a la Primera Guerra Mundial i la Batalla de Verdun en concret- enfront dels només 7 de "guerra d'esgotament", que em semblava més exacte i menys còpia del castellà. Altres conceptes que crec que són originaris d'aquesta guerra són "fodder for the big guns", que seria "carn de canó", o "shell shock", que s'ha traduït tradicionalment en català com a "neurosi de guerra". I jo sóc molt tradicionalista, en aquests casos.

En un altre cas, em vaig trobar que explicaven que "l'artilleria alemanya bombardejava Fort Vaux amb 1.500 obusos de gran potència cada hora, un cada tres segons." Si feu el càlcul, us sortirà que un cada tres segons serien 1.200 en una hora, i que si realment eren 1.500 seria més exacte dir un obús cada 2,4 segons. Però vaig considerar que aquest arrodoniment era una llicència dels autors i que no calia filar tan prim.

En fi, veient aquest documental em vaig refermar en el meu antimilitarisme i faig meva la frase d'un tal Karl Rosner, un dels protagonistes d'aquella batalla i d'aquest documental, que després de tanta barbàrie ho va veure clar: "Guerra a la guerra".