Avui copio íntegrament un article publicat avui al diari Ara per Pere Ortega, del Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs, que critica l'engany de les xifres dels pressupostos generals de l'Estat referents a despesa militar i com al final de l'any aquesta despesa es multiplica per 200 respecte a la que ens expliquen.
Les mentides de la despesa militar
S'ha presentat el projecte de pressupostos generals de
l'Estat (PGE) i això sempre genera una gran expectació i un enorme debat
públic, ja que se suposa que són els comptes que han d'assenyalar els camins de
les polítiques públiques de l'Estat per al proper any. Però la realitat és molt
diferent. El pressupost públic que s'aprova al Congrés de Diputats pot patir
innombrables alteracions durant l'any, alteracions que poden convertir en
irrellevant el debat parlamentari.
Això és el que passa anualment amb el pressupost
militar. Resulta que cada any s'aprova un pressupost inicial i després, durant
l'execució de la despesa, s'afegeixen recursos al pressupost inicial. Això és
especialment significatiu en dues de les partides pressupostàries: el pagament
dels compromisos adquirits amb els programes especials d'armaments (PEA) i les
missions militars a l'exterior.
Els PEA impliquen la compra d'armes de combat, com
també ho són els avions EF-2000, els helicòpters, les fragates, els blindats
Leopard, els submarins i així fins a catorze grans programes, els quals tenen
un enorme cost, al voltant de 30.000 milions. Aquests programes, en el
pressupost del 2012 i el 2013, van tenir una assignació inicial de 3,53 milions
i 4,94 milions, respectivament, quan el compromís de pagament era molt
superior. Aleshores, el 2012, el govern va recórrer a l'aprovació d'un crèdit
extraordinari de 1.782,7 milions; i aquest any, al mes de juliol, es va aprovar
un altre crèdit de 877,3 milions per poder pagar els compromisos adquirits.
¿Passarà el mateix el 2014? Sens dubte. Pedro Argüelles, secretari de Defensa,
ha assegurat que tornarà a recórrer a crèdits extraordinaris per fer front al
pagament dels programes d'armes.
L'altra partida que cada any està consignada de manera
insuficient són les operacions militars a l'exterior, denominades com de
"manteniment de la pau". Deixant al marge si porten la pau o no a
l'Afganistan o a l'oceà Índic, on protegeixen tonyinaires, aquestes missions
cada any tenen una aportació de 14,3 milions. L'any 2012 van tancar l'exercici
amb un cost de 767 milions, i enguany, al mes de març, ja tenien aprovada una
aportació de 514 milions, que en acabar l'any serà indubtablement superior.
Això mateix passa amb altres partides del ministeri de
Defensa. El 2012, en finalitzar l'any, el pressupost s'havia incrementat un
total de 2.762 milions, cosa que representava un 43% més que l'any anterior,
quan ens havien dit que el pressupost de Defensa baixava un 13%. Aquest any ens
han dit que el pressupost del ministeri baixava un 6% respecte al 2012, i a
data de setembre ja ha rebut injeccions per valor de 1.838 milions d'euros,
cosa que representa un increment -de moment- d'un 31%.
Resulta evident que hi ha moltes partides pressupostàries
que estan deliberadament infravalorades, i que la despesa militar real de
l'Estat, recollida en els PGE, és un frau per ocultar a l'oposició política i a
l'opinió pública el veritable pressupost militar.
I tot això sense tenir en compte totes aquelles altres
partides repartides entre altres ministeris i que tenen a veure amb l'exèrcit i
la defensa, i que la mateixa OTAN aconsella als països membres que es
comptabilitzin com a despesa militar. Es tracta de les classes passives
militars, la mútua militar, els ajuts en R+D militar, que surten del ministeri
d'Indústria, i la contribució a l'OTAN, que surt d'Exteriors. A totes aquestes
partides cal afegir-hi els interessos del deute de Defensa, perquè si s'endeuta
per comprar armes sembla just aplicar-li la part proporcional. Aleshores, la
despesa militar prevista per a un any sempre és més del doble que la del
ministeri. Així, puc afirmar que l'any vinent la despesa no serà inferior a la
colossal xifra de 16.500 milions, la qual cosa representa 45 milions diaris.
Una despesa militar que, recordem-ho, és part del
problema del deute i del dèficit públic de l'Estat. Els PEA han generat un
enorme deute, els 30.000 milions esmentats, i a mesura que es van pagant es
converteixen en dèficit públic. Per això pren sentit la campanya iniciada per
diversos col·lectius, que demanen una auditoria per esbrinar quina part del
deute pot ser rebutjable, perquè amagaria sobrecostos, comissions i altres
perversions que puguin fer exigibles les corresponents responsabilitats.
Tothom fa els
comptes segons els seus interessos: el govern central, el ministeri de Defensa,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada