dissabte, 5 d’octubre de 2013

Els militars de l'Escala 2a part (Les Planasses - Salpatx)

Ara fa un parell d'anys vaig fer en aquest blog un reportatge fotogràfic sobre el que havia estat la zona militar de l'Escala, que aquest estiu he descobert que es diu Les Planasses-Salpatx (o Salpaig, ho he vist escrit de les dues maneres). De fet vaig saber que just aquest any l'espai ha passat finalment a ser propietat de l'ajuntament escalenc, doncs fins ara encara pertanyia al ministeri de la Guerra. I aquest canvi de gestió també ha comportat actuacions que ara comentaré.


D'entrada, han tirat part del mur exterior que separava la zona militar del carrer i hi han posat aquests pals, de manera que des de fora es pot veure el que hi ha dins. Amb la família especulàvem si està acabat o no, si entre els pals hi han de posar filferros o si ja quedarà així. En cas que hi hagi novetats, us ho faré saber.


També s'han eliminat les antigues garites que custodiaven l'entrada. Aquesta foto seria la mateixa que tancava el post original de fa dos anys.


I on ara hi ha aquest descampat hi havia hagut els barracots on s'allotjaven els soldats. Però no són aquestes eliminacions les que més em van cridar l'atenció...


Sí, amb aquest missatge que podria ser digne d'una mena de Plataforma per Catalunya o algun altre partit xenòfob del món vegetal, se'ns explica que s'ha procedit a arrencar tot un seguit de plantes estrangeres (al·lòctones, que se'n diu en l'argot especialitzat) que estaven posant en perill les espècies autòctones.


Potser l'actuació s'ha quedat a mitges, però amb la meva germana Glòria encara en vam localitzar algunes en un racó: el bàlsam, que seria aquesta planteta més petita de fulles que semblen patates fregides de xurreria, i que realment en alguns llocs de la zona militar ocupava grans extensions de terreny, i l'atzavara, aquest cactus de fulles llarguerudes i de floració espectacular (aquí no estan florides, però si n'heu vist alguna ja sabeu de què parlo).


En diversos indrets es podien veure aquestes muntanyes de matèria vegetal seca, en aquest cas majoritàriament el bàlsam arrencat, potser com a advertència als seus congèneres o altres espècies invasores que tinguessin pensat d'establir-se a les Planasses-Salpatx.


Però atenció!!! Perquè com si fos una d'aquelles pel·lícules de zombis que s'aixequen un cop i un altre per molt que els hi disparin o colpegin, podeu observar "brots verds" de bàlsam que neixen entre les despulles seques. Aaaaaarg!


En aquest altre rètol se'ns explica una mica més la naturalesa de l'actuació i la flora autòctona que es pretén salvar amb el genocidi vegetal abans explicat. L'estrella de tot plegat, i fins ara l'espècie més amenaçada, és el lliri de mar, que podeu veure ampliat a les dues fotos següents.



Per contribuir a la recuperació del lliri de mar, tota una zona al damunt de la platja de còdols ha estat acordonada perquè no hi passi la gent, però no sé per què, la foto que en vaig fer no va sortir o la vaig esborrar sense adonar-me'n...

Per si algú ha trobat a faltar la Wana, que protagonitzava diverses de les fotos de fa dos anys, he de dir que la pobra ja no estava gaire per passejades llargues aquest estiu. Al desembre, en l'última de les seves escapades al Prat de Dalt, quan la vaig anar a recollir tenia una de les potes del darrere fora de lloc, i tot i que se'n va sortir, ara li costa molt moure's. Per si fos poc, li ha sortit un tumor en una de les espatlles -no se sap si benigne o maligne, de moment va creixent cap enfora- i la pobra està feta una coca. Això sí, de moment no ha perdut la gana ni gemega de dolor ni res. Però als seus 14 anys i quart ja comença a estar vella, vella, vella... Aquí la podeu veure ajaguda a la casa de l'Escala.


Ai, pobrissona, que em sembla que aviat li hauré de fer un post d'homenatge pòstum...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada