Els militars de l'Escala

Sé que sonarà estrany que un insubmís i antimilitarista com jo ho digui, però el que més m'agrada de l'Escala (Alt Empordà) són "els militars". És així com anomenem a casa la zona entre el port i la punta Montgó que fins no fa molts anys havia estat zona militar, i que precisament per això es va salvar de la voracitat constructora de la resta del municipi. Us convido a fer-hi un petit recorregut fotogràfic.

Aquesta cala de pedres, que durant el dia atrau alguns banyistes, a la nit és el lloc més tranquil del poble, on pots escoltar relaxadament com rompen les onades a les pedres

(bé, depèn d'on bufi el vent també se sent la remor del 'xumba-xumba' de la zona turística).

Imatge ampliada de la roca on m'assec a escoltar les onades a la nit. Rarament hi ha ningú.

Pujant pel camí del fons de la primera foto, passant pel mig de la pineda, s'albira un espectacular penya-segat.

El penya-segat vist de més a la vora, amb la Wana a punt per agafar un caminet costerut que baixa fins a la cala de pedres que es veu a baix.

A baix del penya-segat fins i tot a l'estiu costa trobar-hi algú, i és un lloc molt tranquil per relaxar-se sentint com rodolen els còdols empesos per les onades.

Si aixeques la mirada, es veu aquesta roca singular, coneguda com 'la bota', i al fons s'intueix la costa nord de la badia de Roses.

Seguint el camí, a estones podries oblidar que ets a la vora del mar i pensar que ets en una pineda de l'interior de Catalunya. Per cert, ja deveu haver observat que a la Wana li agrada xupar càmera. (O potser és que m'agrada retratar-la.)

Des de dalt del penya-segat es veu Roses, Empuriabrava... Quan no bufa la tramuntana, però, la calitja ho difumina tot una mica. En primer terme, 'la bota'.

La passejada té racons no aptes per als qui pateixin vertigen... ni temptacions suïcides.

Per l'est, la zona militar limita amb la punta Montgó, que segur que seria molt més bonica sense tantes casetes. El pedrot en primer terme és el que es coneix com 'l'illa Mateua'.

Contaminació ambiental, visual i sonora: un idiota amb una moto aquàtica.

A l'estiu, malauradament, són abundants.

La mateixa cala de la primera foto, vista des de l'altre costat, de tornada de la passejada.

A la banda oest de la zona militar hi ha els búnquers des d'on els militars franquistes vigilaven les possibles 'invasions' o atacs per mar dels francesos.

Fins l'estiu passat, els búnquers es podien visitar per dintre, però precisament per això estaven fets una merda, plens de llaunes, grafitis, vidres trencats... Ara des de l'ajuntament els han arreglat i se suposa que s'hi faran visites guiades, però ja no s'hi pot accedir lliurement.

Un altre dels búnquers, amb el port al darrere.

La tramuntana afaiçona de maneres curioses els pins que estan a primera línia de mar.

Al darrere dels búnquers, entre els pins, es veu el que havien estat els barracots dels soldats. Això sí que està en un estat de degradació lamentable, com els búnquers fins fa poc.

La Wana ens porta cap a la porta d'entrada i sortida, amb el que queda de les garites de control, la carretera que va a Montgó i les típiques construccions per a estiuejants.

Espero que hagueu gaudit d'aquesta visita virtual.

Si voleu tenir una vista aèria de l'Escala per situar "els militars", feu clic aquí, busqueu L'Escala i amplieu la imatge tant com us plagui, si pot ser amb l'opció 'satèl·lit'.