Llibertat Valtónyc

Em sap greu, però avui no em surt la ironia. En pocs dies s'ha conegut l'escandalosa absolució de la infanta, la condemna 'simbòlica' de 6 anys i escaig per a l'exjugador d'handbol -que no haurà de complir per 'majete' i ni tan sols haurà de pagar una fiança amb part dels diners que va estafar-, i la condemna a 3 anys i mig de presó -que en principi sí que haurà de complir- per al raper mallorquí Joan Miquel Arenas, àlies Valtónyc, per aquest rap que reprodueixo avui aquí.

Potser m'arrisco que em passi com al blog 1977voltios del meu amic Claudio i aviat us surti un estúpid missatge d'advertència de contingut cada cop que vulgueu entrar a Plujademais. Però com bé saben també alguns independentistes jutjats i condemnats per cremar fotos del monarca, en aquest país pots robar i estafar tot el que vulguis si ets de la màfia governant, però et poden tancar a la presó per estripar fotos o cantar un rap.

Lulú Brum-brum

Des de principis de desembre estic traduint una sèrie de dibuixos animats que suposo que no hauria de trigar a estrenar-se al Canal Super3 i que es dirà Lulú Brum-brum.

La Lulú, la tortuga protagonista

Decreixement o caos?

Reprenent una mica l'estela del que havien estat els passis de documentals del que havíem estat els 'indignats' de Sant Feliu de Codines (sí, aquells que un cop a la setmana sèiem a la plaça i arreglàvem el món), des de la cooperativa de consum ecopròxim El Cogombre a l'Ombra vam iniciar diumenge passat el que voldria ser la continuació d'aquell intent de conscienciació de la població (després sempre som els mateixos, però, snif) amb el passi del documental Decrecimiento, del mito de la abundancia a la simplicidad voluntaria.

Els autors del documental són els germans Luis i Manuel Picazo Casariego, que de moment sembla que l'estan mirant de vendre a alguna tele. A la seva pàgina, però, podeu veure, a més del trailer que aquí he adjuntat, les entrevistes completes en vídeo amb els diversos ponents que hi apareixen, entre els quals hi ha en Santiago Niño Becerra, en Serge Latouche, en Carlos Taibo... També podeu 'comprar' el documental per 2,95€.

#SalóSenseExèrcit

Denunciem l’incompliment per part de Fira de Barcelona de resolucions institucionals #SalóSenseExèrcit

Avui reprodueixo a Plujademais un article del blog Desmilitaritzem l'educació que denuncia com la Fira de Barcelona es desentén de la resolució de 2015 del Parlament de Catalunya que ja vaig comentar que instava a no permetre la presència de l'exèrcit en fires com la de la Infància i la Joventut -cosa que sí que es va aconseguir aquest any- o la de l'Ensenyament, entre altres. En aquest segon cas sembla que no només no ha de desaparèixer l'estand de l'exèrcit sinó que tenen previst ampliar-lo de 35 a 100 m2.

Sobren les paraules

Potser ja l'heu rebut a través de disset grups diferents de whatsapp, però aquesta foto m'ha agradat tant que he decidit que es mereixia un lloc a Plujademais. I que cadascú interpreti com vulgui -i si vol ho expliqui deixant un comentari- el que proposa aquesta criatura amb la seva pancarta.

155

Una altra de les maneres que he pensat per revitalitzar Plujademais és anar engrossint l'etiqueta 'còmics' comentant i recomanant tant els últims que he llegit com molts altres que han passat per les meves mans, ulls i cervell aquests anys i que no havia comentat (de fet, si no, per què coi tinc una etiqueta al blog que es diu 'còmics'?).

I començaré per 155, una novel·la gràfica de l'argentí Agustín Comotto editada per Nordicacòmic que narra la vida de Simón Radowitzky, un anarquista jueu rus (o rus jueu, no sé si l'ordre dels factors altera el producte en aquest cas).

El còmic comença amb el Simón tancat al penal d'Ushuaia, a la Patagònia argentina, des d'on va trenant la història de la seva trista realitat amb els records d'infantesa i joventut. Si no voleu que us faci un spoiler, mireu només les imatges i correu a comprar-lo per llegir-lo vosaltres mateixos.

Passat festes

Aquest any m'he fet el propòsit de tornar-li a donar vida a aquest blog amb si pot ser més de 16 entrades en tot un any, i començaré amb la solució fàcil de copiar un poema de Jaume Aulet (garrotuit, en diu ell), membre del col·lectiu Pere Quart, que m'ha fet arribar el meu cunyat Anton Carbonell, també membre d'aquest col·lectiu que reivindica la memòria i l'obra del poeta, a més de fer també campanya a favor de l'ensenyament de la literatura a secundària.

PASSAT FESTES

El Nadal ha tocat fons,

les festes són acabades.

Prou de neules i torrons,

de cunyats i de cunyades.

Tot va tornant allà on era,

ja ningú res no celebra,

i esperem la Candelera

per poder treure el pessebre.

I mentre tot es reenganxa

pactarem amb Satanàs,

que ens cal reduir la panxa

sense haver d'anar al gimnàs.

Aprofito per desitjar un espectacular 2017 a tots els lectors i lectores d'aquest blog i a tothom qui se'l mereixi.