Sobre el doblatge en català

Avui copio un interessant article del blog Amb certa calma - qüestions de llengua i societat de F. Xavier Vila i Moreno.

Sobre el doblatge en català

Encara no hem acabat d'aclarir-nos sobre què farem amb les llengües quan siguem independents que ja obrim un altre front: cal abandonar el doblatge en català? M'ho demanen des de la ràdio ("No ho sé, RAC-1, 19/05/2016) i no tinc més remei que explicitar el meu escepticisme sobre la qüestió. Jo ja sé que en els cercles intel·lectuals i cinèfils, l'opinió majoritària és absolutament contrària al doblatge. De fet, aquests cercles atribueixen al doblatge tota mena de malvestats: que si el van imposar els règims feixistes per censurar millor, que si no permet accedir a la veu original de l'actor i per tant malmet una obra d'art, que si és el principal culpable que no aprenguem llengües estrangeres, que si a l'estranger tothom subtitula... 

Contra l'apartheid lingüístic a Catalunya

Sempre m'ha agradat la ironia com a arma contra l'estupidesa, i per això li faig un espai al bloc a la resposta del regidor de SOM Gramenet a la moció del grup neofranquista Ciudadanos "en defensa de la cooficialitat de les llengües a l'administració i contra el manifest Koiné".

Podries

Si haguessis nascut
      en una altra terra,
podries ser blanc,
      podries ser negre...
Un altre país
      fóra casa teva,
i diries "sí"
      en un altra llengua.
T'hauries criat
     d'una altra manera
més bona, potser;
     potser, més dolenta.
Tindries més sort
     o potser més pega...
Tindries amics
     i jocs d'una altra mena;
duries vestits
     de sac o de seda,
sabates de pell
     o tosca espardenya,
o aniries nu
     perdut per la selva.
Podries llegir
     contes i poemes,
o no tenir llibres
     ni saber de lletra.
Podries menjar
     coses llamineres
o només crostons
     eixuts de pa negre.

Podries ....podries...

      Per tot això pensa
que importa tenir
      LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
      fugint de la guerra,
fugint del dolor
      i de la pobresa.
Si tu fossis nat
      a la seva terra,
la tristesa d'ell
      podria ser teva.

                                                          JOANA RASPALL
                                          (1913-2013)

I si el voleu sentir musicat per alumnes de l'escola Mare de Déu de Montserrat de Malgrat de Mar...

Immòbil

L'autor de la il·lustració és John Holcroft, i en podeu veure més treballs en aquest enllaç.

Oferta de traducció i interprostitució

He tingut notícia per la llista de distribució de l'APTIC de la següent oferta "laboral" (feu clic a les imatges per veure-les en gran). També podeu veure l'anunci original en aquest enllaç.

Com va dir Bernd Schuster: "no hase falta desir nada más".

Com tocar el violoncel?

Avui a Plujademais faig un 'retalla i enganxa' d'un article que va publicar l'octubre de l'any passat el bon amic -i seguidor i comentarista d'aquest blog- Pere Comellas a la revista digital Visat sobre la feina del traductor (literari).

La traducció suïcida i la interpretació musical

per Pere Comellas Casanova

Em sembla que era Theo Hermans que deia que, al capdavall, el principal retret que es fa a les traduccions és que no siguin l’original. Però si aquest ha de ser l’ideal de la traducció —ser l’original—, aleshores es tracta d’una activitat suïcida: la màxima aspiració és immolar-se, desaparèixer, ser una altra cosa. Justament això és el que explicava Borges en el seu conte fantàstic «Pierre Menard, autor del Quijote». Borges es reia de Pierre Menard perquè havia volgut tornar a escriure el Quixot, idèntic lletra per lletra, al Quixot de Cervantes.

La falconeria al segle XXI

Potser caldria posar al dia la definició del Diccionari de l'Enciclopèdia de 'falconeria', que defineix com a "Art de criar i d'ensinistrar per a la caça els falcons i altres ocells de presa." I és que, al segle XXI, les aplicacions pràctiques de la falconeria són ben diverses, com he sabut gràcies a la meva amiga Aitana Blanes.

L'Aitana és falconera professional i ha engegat aquest projecte de fer volar falcons prop de l'hospital de Sant Joan de Déu amb l'objectiu d'espantar els coloms -també coneguts popularment com "les rates de l'aire"- per tota la brutícia que generen, com podeu llegir al trípic (si feu clic a les imatges les veureu augmentades).

El cas és que em va encomanar a mi la correcció del català, per la qual li vaig cobrar dues cerveses (no es pot dir que cobrés en negre, perquè les cerveses eren rosses). De la correcció del castellà se'n va encarregar la també amiga Alicia Misrahi, i les il·lustracions són del moianès Eduard Altarriba. El disseny del tríptic és obra de Marcel Alemany.