La connexió Roures - Chávez

Fa poques setmanes, l'Andrea Daza Tapia, periodista veneçolano-catalana (per allò que viu i treballa a Catalunya, a més que parla i escriu un català més que acceptable) em va enviar per traduir al català un article que ha escrit sobre en Jaume Roures i la seva relació amb Veneçuela i el govern d'Hugo Chávez.

L'article és prou interessant com per recomanar-lo des del meu blog. El podeu llegir aquí.

Brief an Frau Merkel

Una de les sorpreses agradables d'aquesta nova cursa electoral ha estat el salt de les CUP, les Candidatures d'Unitat Popular, que fins ara havien fet política municipalista i ara s'han decidit a assaltar el Parlament.

Jo encara no sé ben bé què faré el 25-N, però vídeos com aquest donen ganes de votar-los.

El futur estadi Santiago Bernabeu

Quan falten pocs dies perquè es faci públic quin és el projecte elegit per al futur estadi del Real Madrid, el sempre intrèpid equip de col·laboradors de la secció Kleenex del bloc ha tingut accés a un nou projecte fins ara no publicat a la premsa i que compleix els requisits que demanava Florentino Pérez: absolutament blanc i amb un sostre retràctil que pugui cobrir el camp en cas de pluja perquè CR7 no es despentini.

I ara una petita prova a veure si aconsegueixo que el post tingui moltes visites: Nuevo estadio / futuro estadio / New stadium / Future stadium / Nouveau stade / Neu stadion Santiago Bernabeu - Real Madrid.

I per acabar, citar que he tret la imatge de l'imprescindible bloc 1977Voltios, concretament d'aquest post on també trobareu fotos molt divertides i punyents.

Els nàufrags - The Lifeboat

Amb el títol català d'Els nàufrags s'edita aquest novembre una novel·la que em va fer passar un parell de mesos molt agradables gaudint de la meva professió de traductor. És l'obra debutant d'una escriptora novella però alhora veterana, Charlotte Rogan (l'única data de la seva biografia era que s'havia llicenciat en arquitectura el 1978, d'on podríem deduir que deu rondar els cinquanta-llargs) i arriba amb l'aval de diversos premis als Estats Units, d'autora revelació i altres. I jo li atorgo a títol personal el premi de millor novel·la que he tingut la sort d'haver de traduir en la meva vida professional.

Condemna a la revista Cafèambllet

Fa unes setmanes publicava aquest post a Plujademais amb un article de l'Esther Vivas que enllaçava amb el vídeo on els periodistes de la revista Cafèambllet denunciaven greus irregularitats en els comptes públics dels hospitals de Blanes i Calella. Com que la justícia d'aquest país ja sabem al servei de qui està, ara resulta que un dels polítics citats, assessor del president Mas, els va posar una denúncia i ara els han condemnat a pagar 10.000 euros de multa i a retirar el vídeo de la xarxa. A continuació teniu el vídeo on ells mateixos ho expliquen.

L'espanyolització...

De vegades corren coses divertides per Internet, i aquesta m'ha semblat prou bona per fer-li un espai a Plujademais. L'he rebut a través de la llista de correu de l'APTIC, i l'envia la Laura Cores Kuijlaars, traductora i intèrpret jurada de japonès. Es la carta d'un català al ministre:


Bienquerido Ministro,
Llevo 2 días en el intento de españolarizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano.
Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque si no me hará usted salir de pollagu-- ¡Bueno, de un corral de pollos!
Sí sí... Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro.
Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo; vamos, tocar al dos, para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada.
Sabemos que les estamos chafando la guitarra. Ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero, a decir verdad, todo son ochos y nueves y cartas que no ligan.
Por lo tanto, no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos: preferimos escampar la niebla.
Bueno, tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y
quiere llover. Así que buen viento y barca nueva.

Atentamente,
Un catalán en proceso de españolización.

Els testos s'assemblen a les olles

Ja diu la dita que els testos s'assemblen a les olles. Jo en podria ser un bon exemple quan vaig decidir començar el bloc inspirant-me en el de la meva mare, la Carme Meix.

Ara la saga continua, i les meves filles bessones de 10 anys (11 al novembre), que feia temps que m'ho demanaven, també n'han obert un cada una.

La primera va ser la Mireia, divendres passat, amb el nom poètic de Blau Horitzó, després d'haver provat i vist que ja estava agafat el nom "Vent del sud".

I si una cosa tenen les bessones és que quan una fa una cosa, l'altra no vol ser menys. I avui la Clàudia ha fet realitat la Lluna platejada, un bloc de nom també prou poètic.

De moment ja hi ha hagut una petita polèmica perquè totes dues han volgut informar de la contundent victòria d'aquest matí de l'aleví-benjamí del Sant Feliu de Codines Club de Futbol -l'equip on juguen totes dues- per 0-14 al camp del Sant Quirze de Besora, la Mireia de manera breu i la Clàudia amb una petita crònica del matx.

Després de tota una temporada passada que l'equip era nou i la majoria de les nenes gairebé no havien jugat mai a futbol fins aleshores, rebent aquesta mena de pallisses en contra (de 20 partits en van guanyar 1 i en van perdre 19), avui ens ha tocat ser nosaltres les "veteranes" contra un equip nou i tendre pel qual no hem pogut evitar sentir certa empatia, i a les jugadores del qual no podem deixar de desitjar que perseverin, que com les nostres l'any passat encaixin amb felicitat i esportivitat les derrotes i pensin que de mica en mica es fa el camí i que el més important és fer esport, fer equip i respectar sempre el rival. I que treballant, algun dia arribaran les victòries. De moment, l'aleví-benjamí femení de Sant Feliu ja ha guanyat els dos partits que ha jugat, el primer 4-1 a l'OAR Vic, i el 0-14 d'avui. Més que en tota la temporada passada. Que duri la ratxa!!!