Salvem les serres de Pàndols i Cavalls!

SALVEM PÀNDOLS I CAVALLS! 

La Terra Alta El negoci eòlic va començar a Catalunya fa uns 14 anys, amb l'aparició dels primers projectes i l'aprovació per part de la Generalitat del Decret Eòlic que definia les regles del joc. Els territoris on bufa el cerç, el mestral o la tramuntana van esdevenir els màxims candidats a omplir-se d'aerogeneradors i centrals elèctriques. El vent és condició imprescindible, però n'hi ha moltes altres més que van fer, de la Terra Alta, l'indret ideal per a les empreses eòliques:

-El preu del terreny. La Terra Alta és una comarca pobra, de secà i sense cap pressió especulativa sobre el preu del terreny.
-Alcaldes amics i barats: La majoria d'empreses eòliques són afins a Convergència. En la gran majoria de casos, alts càrrecs i fundadors del partit estan als consells d'Administració d'aquestes empreses. La Terra Alta era -i és encara- feu de Convergència, que domina la majoria de municipis i el consell comarcal. 
-Caciquisme: A la Terra Alta es conserva la pràctica ancestral del caciquisme pur i dur: “O estàs amb mi o estàs contra mi”. Això implica, evidentment, una població submisa i resignada i una comarca amb escàs dinamisme associatiu i una gent amb molt poc sentiment de pertinença o identificació amb la comarca. El caciquisme fomenta i potencia el localisme més ranci, les envejes, les rancúnies i els greuges entre municipis fins a extrems pintorescos i surrealistes.
-Despoblament: Des de la Guerra Civil i, sobretot, des de la gelada del 1956, els pobles de la Terra Alta han anat perdent habitants. Això i la perpètua crisi de l'agricultura familiar i de les cooperatives han provocat un pessimisme generalitzat sobre el futur dels nostres pobles. La majoria de joves marxen a estudiar fora per no tornar.
-La loteria: Tot plegat és el caldo de cultiu ideal per “vendre” les Centrals eòliques com el miracle, la loteria que ens traurà del pou en un tres i no res, sense cap esforç, i ens farà rics a tots i viurem de renda del vent. I molta gent, alcaldes inclosos, s'ho van creure.

Durant tot aquest temps des de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta hem estat defensant alternatives d'implantació de l'energia eòlica. Sempre hem defensat les energies renovables i autènticament alternatives. Hem plantejat models de gestió de la demanda i l'oferta energètica radicalment diferents a l'imperant. Hem proposat models d'implantació eòlica més beneficiosos pels municipis i amb menys impacte negatiu. Hem buscat sempre que la implantació eòlica tingués el màxim consens possible. I que fos compatible amb les activitats econòmiques tradicionals (agricultura) i emergents (agricultura ecològica, enoturisme, turisme rural, serveis, esports d'aventura...) i, també, que fos respectuosa amb el nostre patrimoni històric, cultural, natural i paisatgístic. Tot això vol dir, en poques paraules, considerar l'energia eòlica com una oportunitat més de diversificació de la nostra economia però sempre al servei del territori, i no posar el territori al servei de l'energia eòlica. Però ha estat impossible: La Generalitat ha ignorat les moltes irregularitats administratives i legals comeses per les empreses eòliques i denunciades per natres en un munt de recursos i contenciosos amb el suport de molts veïns. I ara ens trobem amb mitja comarca trinxada, plena de molins, centrals elèctriques i línies d'alta tensió. Amb una central eòlica rebutjada pel 80% dels veïns d'Horta de Sant Joan en consulta popular i que l'empresa s'entussodeix a construïr ignorant la voluntat del poble. I, per si no fos suficient encara, amb les serres de Pàndols i Cavalls amençades per tres projectes de centrals eòliques més.


Que potser encara no en tenim prou d'aerogeneradors? Actualment hi ha 7 centrals eòliques construïdes, amb 113 aerogeneradors gegantins aixecats, que conformen una línia ininterrompuda de 40 quilòmetres des del poble de Caseres fins al de La Fatarella. Actualment ja som la comarca amb la massificació eòlica més gran de tot Catalunya, però encara queden 6 projectes aprovats per construïr, que suposarien, en cas de fer-se, 75 aerogeneradors més fins arribar a un total de 188!!

 Les Serres de Pàndols i Cavalls

La protecció de les serres de Pàndols, Cavalls, Buscarrons i Santa Bàrbara és una llarga reivindicació de la Plataforma, repetida insistentment en manifestos, reunions i documents. El primer data del juliol del 2001 i es va fer conjuntament amb el Gepec i la Coordinadora de Plataformes de les Terres de l’Ebre. El va redactar un equip de quatre biòlegs i naturalistes especialistes en zoologia i fauna prou reconeguts a les Terres de l’Ebre. El moment era oportú: Just després de ser aprovat el Parc Natural dels Ports i comprovar-ne les mancances. El reconeixement del valor paisatgístic, biològic i cultural d’aquests espais, però, ja vé de lluny. El 1932 la Generalitat Republicana va proposar el riu Canaleta com a riu singular a conservar. Vuit anys més tard, aquestes serres van esdevenir escenari principal de la sagnant Batalla de l’Ebre. Malgrat quedar fora del Parc Natural, una part de Pàndols i Cavalls es van incloure al PEIN i a la Xarxa Natura 2000. L'altra part va ser exclosa per una sorprenent casualitat que va fer coincidir uns “forats sense cap valor a protegir” amb els projectes de Centrals Eòliques de la Tossa del Vent, Mola Pasqual, Coll Ventós i Aligars. Aquests projectes, (quina casualitat!) estaven apadrinats pel senyor Jordi Pujol i defensats arreu pel seu fill Oriol, aleshores Secretari General del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme.
Una part important dels espais de la Batalla han estat afectats per la massiva construcció d’infraestructures. Són a La Fatarella, Vilalba dels Arcs i Corbera d'Ebre. Les canonades del reg, les rases de les línies elèctriques, les subestacions i els solaments dels molins han desfet infinitat de restes de soldats i de trinxeres. Mai sabrem del cert lo que hi hem perdut!

Però encara queda molta part per salvar a les serres de Pàndols i Cavalls! És per això que us demanem la vostra col·laboració i solidaritat. Necessitem l'ajuda de tothom per tal de salvar l'indret on van lluitar i morir milers de combatents del pas de les excavadores, les voladures i la definitiva destrucció. Necessitem ajuda per evitar que unes serres amb una gran riquesa natural i biodiversitat quedin plenes de ferralla. A la Terra Alta ja hem pagat en escreix l'espoli territorial que alguns cínics anomenen “solidaritat”. Ja no podem suportar més destrucció. Hem de salvar lo poc que ens queda i defensar la nostra dignitat.

És per tot això que: Demanem que les serres de Pàndols i Cavalls formin part del Parc Natural dels Ports i quedin protegides per sempre de la depredació territorial de les empreses eòliques.