Ip Man, arts marcials i 'cuento chino'

Aprofito aquest divendres sense feina per posar al dia el bloc pel que fa a traduccions amb la pel·lícula xinesa Ip Man, que explica alguns episodis de la vida d'Ip Man, gran mestre de Wing Chun i "famós" per haver estat el mestre d'en Bruce Lee. Podeu imaginar, doncs, que la pel·li era farcida de combats d'arts marcials. La traducció és per al Servei Català de Doblatge, d'entrada per incloure l'opció 'català' en l'edició en DVD i més endavant es passarà per TV3.

Igual com passava en el cas d'Almirall, no és que jo sàpiga xinès, sinó que la distribuïdora passa la versió anglesa a nivell mundial per la seva traducció a les diferents llengües. Així doncs, vaig rebre el guió traduït a l'anglès, i com l'estudi encara no tenia la imatge per passar-me-la, em vaig baixar d'Internet la pel·li en original xinès subtitulat a l'anglès per anar fent la traducció i l'ajust. No cal dir que ajustar una pel·li xinesa comporta certa dificultat, sobretot perquè de vegades parlen a batzegades i et trobes que enmig del que en teoria és una frase seguida de vuit o nou paraules hi ha dues pauses d'un segon o més, difícils de resoldre.

Com que l'estudi trigava a tenir la imatge, al final ja tenia la traducció i l'ajust acabats abans d'haver rebut la imatge de l'estudi per comprovar que tot fos igual. A la pel·li es narra la invasió japonesa de la Xina del 1937, i hi havia força escenes on els japonesos parlaven japonès i per tant se suposava que s'hauria de subtitular la part japonesa. Em quedava el dubte d'alguna conversa una mica llarga entre japonesos, si potser caldria doblar-la o què. Això, però, no depèn de mi. Però si s'havia de doblar, s'havia d'ajustar.

Finalment, l'estudi em va fer arribar la imatge de la pel·li, però doblada al castellà: La leyenda de Yip Man. Vaig pensar: 'mira, a veure com han resolt això a la versió castellana'. Va ser aquí quan vaig comprovar realment que els castellans fan el que volen amb les pel·lis, i havien fet que tant xinesos com japonesos parlessin en castellà. Hi havia una petita pega, però, i és un personatge força important, xinès, que al començament de la pel·li és capità de la policia, però després de la invasió japonesa fa d'intèrpret pels japonesos. A més en molts casos, el poli-intèrpret mira de quedar bé amb tothom (sobretot amb els japonesos, que l'estomaquen sovint) i no acaba de traduir exactament el que li han dit. Què van fer a la versió castellana? Inventar-se una pel·lícula nova, amb nous diàlegs per l'intèrpret, que li donaven tota una altra personalitat al personatge, fent-lo quedar com un traïdor total sense matisos i tergiversant totalment algunes escenes. Per exemple una frase que em va encantar poder traduir que deia: "Sóc un traductor, no un traïdor".

Em va semblar una falta de respecte impressionant, tant pels creadors de la pel·li com pels espectadors. És com si pensessin que com que "només" és una pel·li d'arts marcials, la gent el que vol veure són els combats i baralles, i els diàlegs tant li carda. Com una porno, si fa no fot.

També em va sobtar quan abans de començar a traduir vaig buscar informació a Internet sobre Ip Man i vaig trobar que l'havien estrenat a Catalunya dins del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges del 2009. Sí que és veritat que les escenes d'arts marcials són una mica exagerades, potser a càmera ràpida i tal, però no és el que jo anomenaria 'cinema fantàstic'.