Doneu-me la mort

Fa una bona pila d'anys, quan vivia a les Guilleries i sovintejava Santa Coloma del Farwest (concretament l'Ateneu Alternatiu Selvatà), recordo que una nit amb l'amic Toni vam riure una bona estona després de veure una pintada que deia "Independència o mort", bàsicament per l'exageració i la rotunditat de la frase.

Deu, dotze o catorze anys més tard, la frase m'ha vingut al cap arran dels darrers esdeveniments relacionats amb "l'independentisme", que en diuen. Ja vaig comentar en aquest bloc (http://plujademais.blogspot.com/2010/03/independencia-i-unio-europea.html) el tema de la inclusió de la UE en la consulta popular per la independència.

I aquests dies hi he tornat a pensar arran de la publicació del programa electoral de "Reagrupament", el nou intent d'uns quants espavilats de posar-se l'etiqueta de partit independentista per treure alguns vots i viure els propers quatre anys com uns menjapans a costa dels contribuents.

Foto: el senyor Joan Carretero, espavilat professional i líder de Reagrupament

Aquests senyors, que ja van fer el ridícul fa ben poc amb la dimissió i posterior tornada del sr. Carretero com a líder suprem, un cop purgada la dissidència interna, ara ens presenten una mena d'esborrany de constitució de l'Estat Català que novament demostra una falta d'imaginació lamentable, bàsicament sembla la traducció al català d'alguna constitució de mitjan segle passat. A més, suposo que perquè ningú els pugui titllar d'esquerranosos radicals, ens exposen unes idees d'allò més carca, com ara la construcció de centrals nuclears i la creació d'un exèrcit propi. T'hi cagues.

No vaig poder deixar d'imaginar-me els somnis més lúbrics del senyor Carretero, trempat mentre passa revista a les tropes de la Legió Almogàvers abans que parteixin cap a l'Orient, proper o mitjà, per combatre (i derrotar) els sarraïns d'Al-Qaeda.

I alerta, perquè encara falta que aterri en aquest penós panorama la "gran esperança blanca" (o blaugrana) de l'independentisme, l'arlequí Joan Laporta, que se sospita que està negociant per quan acabi la temporada de futbol incorporar-se directament com a 'presidenciable' de la Generalitat, o com a producte de màrqueting electoral molt més vendible que l'inquietant Carretero, sobretot com Messi i companyia guanyin la Champions al Bernabeu.

Foto: Laporta

Una de les coses que ha marcat la trajectòria del sr. Laporta com a president del Barça han estat les constants barralles i dimissions dins de la Junta, i fins i tot ara s'està demostrant com un caragirat que ahir donava suport al Godall, ara al Ferrer, i demà ja ho veurem. No sé si el senyor Carretero s'ha fixat en aquest detall. Per acabar-ho d'adobar, només faltaria que fitxessin com a consellerable d'economia el Sala i Martín, un home que preconitza les receptes més aznarianes per sortir de la crisi (o sigui, baixar els sous) i encara no se n'ha adonat que el pitjor problema econòmic d'aquest país és precisament la falta de capacitat adquisitiva d'una classe treballadora ofegada i esclavitzada pels deutes, els sous baixos i la morositat.

En resum, i reprenent el tema de la pintada que obria aquesta entrada, si la independència ens ha de venir per aquests personatges... doneu-me la mort!