Independència i Unió Europea?

Hola, enceto una nova secció que no sabia si titular 'Opinió', 'Jo també vull ser tertulià', 'Cul-de-sac', 'Parides'... al final es diu 'Kleenex' com a homenatge a aquella secció de la revista Mocador que tant havia triomfat en el seu moment en el petit món de l'antimilitarisme radical.

Avui començo amb una reflexió sobre la recent consulta ciutadana sobre si els catalans volem la independència de Catalunya. A Sant Feliu de Codines, el poble on visc exiliat de la Barcelona post-Olímpica, la consulta es va celebrar en aquesta segona tongada del 28-F. He de dir d'entrada que em declaro independentista possibilista, perquè diguem que no crec en les fronteres, però tal com està el panorama no sembla que l'abolició de fronteres pugui ser viable a curt termini. En canvi, dins l'actual frontera de l'Estat Espanyol, el futur de Catalunya sembla força negre en molts aspectes, sobretot pel que fa a la supervivència de la llengua catalana.


O sigui que m'havia plantejat fins i tot la possibilitat de col·laborar-hi activament fins que després de la primera tongada de consultes ja van sortir una colla d'impressentables (López Tena, bàsicament) a voler pressumir de no sé què i a sembrar la llavor de la discòrdia. Després vaig veure que a Sant Feliu ja hi havia una bona colla de gent que s'ho currava i vaig desistir de fer res fins a l'hora d'anar a votar.

Més endavant vaig tenir una petita primera decepció en trobar el poble insosteniblement ple de cartells de propaganda de la consulta. Precisament alguna vegada m'he plantejat la possibilitat de mirar de portar a l'ajuntament una moció per limitar la propaganda electoral en forma de cartells, que sembla que ens tractin d'idiotes quan vas per un carrer i veus a tots i cadascun dels fanals i pals de la llum el careto d'algun dels candidats repetit fins a la nàusea.

La segona i més gran decepció va ser quan ens van fer arribar les paperetes a casa i vaig veure la llarguíssima pregunta: "Estàs d'acord que Catalunya sigui un estat independent, de dret, democràtic, social i membre de la Unió Europea?" -o alguna cosa molt semblant, i encara sort que no hi van afegir l'OTAN. Em van caure els collons a terra. De fet, més que una pregunta eren cinc. Per tant, per votar SÍ hauries d'estar d'acord amb les cinc, i n'hi havia una que em tocava la pera especialment.

Per començar, sembla una mica ingenu, perquè de fet seria la Unió Europea qui decidiria si hi entra Catalunya o no, i si l'Estat Espanyol s'hi posés en contra, per allò de l'statu quo ens deixarien fora una temporada i d'alguna manera segur que ens penalitzarien. Però és que a més a mi encara m'ha d'explicar algú què hi guanya la classe treballadora amb tot això de la Unió Europea. Coneixeu algun treballador que tingui més poder adquisitiu des de l'arribada de l'euro? La Unió Europea és un invent dels banquers i del gran capital per fer més negoci, i estaria per veure si a un hipotètic estat català independent no li sortiria més a compte tornar a adoptar la pesseta i convertir-se en paradís fiscal per atraure els diners de la màfia mundial. O convertir-se en república anarcosindicalista i abolir el capital. O qualsevol altra opció sobre la qual es podria convocar una consulta en el seu moment.

Al final vaig votar que SÍ, però, una mica a contracor, perquè vaig pensar que la meva 'protesta' en forma de vot NUL enviant a cagar la UE tampoc tindria cap mena de repercusió, i perquè tampoc cal fer tants escarafalls a la vida. I perquè en el fons, l'única pregunta que de fet comptava i que hauria d'haver sortir a la papereta era la primera: "Estàs d'acord que Catalunya sigui un estat independent?" La resta sobrava.