divendres, 12 de març de 2010

Cazatormentas i Caza Peligrosa

Escric aquesta entrada per confessar-me públicament (sort que no ho llegirà ningú) d'un pecat d'esquirolisme i de rebentar preus que també em comprometo públicament a no repetir.

Es tracta de dos capítols de cadascuna de les sèries del títol, a traduir de l'anglès al castellà per al client final Discovery Channel.


En el cas de Storm Chasers -Cazatormentas-, eren dos documentals d'uns quaranta-llargs minuts sobre paios que es dediquen a empaitar tornados per estudiar-los científicament. El preu que em van oferir eren 30€ el rotlle (rotlle=10 minuts, pels qui no conegueu l'argot), amb l'excusa que no parlaven massa. Va resultar que parlaven prou, i que a més el transcriptor tenia la santíssima barra de posar (inintelligible) cada dos per tres, moltes vegades precisament quan el personatge parlava de coses científiques de tornados i similars.

A l'altre, Caza Peligrosa, de vint minuts l'episodi, també hi havia un munt de diàlegs sense transcriure, especialment dos diàlegs llargs que els caçadors xiuxiuejaven i el transcriptor se'ls havia menjat amb patates. Vaig arribar a la conclusió que era sord/a.

En aquest cas, no escric l'entrada tant per comentar les traduccions com pel fet que s'estiguin pagant aquests preus realment vergonyosos. En el cas de la traducció audiovisual, la llei de l'oferta i la demanda i del mercat lliure estan tenint una repercusió negativa evident en la qualitat dels productes finals.

D'una banda, cada vegada són més els canals existents. Com que el creixement de nombre de canals no és paral·lel amb el creixement d'espectadors, trobem canals de televisió amb menys audiència, que per tant no poden demanar tant per la publicitat de la que es mantenen, i per tant el negoci no és tan senzill com era amb 5 o 6 canals a molt estirar. Això fa que els canals collin cada vegada més els estudis de doblatge per obtenir preus barats que els compensin el negoci que no fan amb la publicitat. I de retruc, els estudis collen els traductors.

Com que els traductors audiovisuals som individus que anem per lliure i per tant no estem organitzats, els estudis sempre acaben trobant un traductor que els faci la feina al preu ridícul que proposen. Recordo que el novembre del 2008, a la primera CITA (Conferència Internacional de Traducció Audiovisual) de Barcelona, un company de Madrid explicava com allà cada vegada és més freqüent donar les traduccions a estudiants, que amb l'excusa de poder entrar en el mundillo accepten el que els vulguin oferir.

Aquí Catalunya tenim la sort que TV3 homologa els traductors, de manera que aquí no pot passar que acabin traduint els estudiants desitjosos d'entrar al món laboral. Això sí, de moment no estem organitzats, tot i que el 20.3.2010 hi ha organitzada una primera reunió per parlar de temes 'sindicals'. A veure si en surt alguna cosa, que la nostra desunió és la seva força.

2 comentaris:

  1. Arriba los traductores, a ver si se unen, podrían hacer una huelga como la que hace no mucho hicieron los guionistas en Hollywood...visca la unió!!

    ResponElimina
  2. Només dir que me'n van oferir més, els vaig demanar 36 euros el rotlle i van acceptar.

    ResponElimina