El blues de la reserva - Capítol 2

2

Tractats

Escolta’m, escolta’m, escolta’m

Algú trenca una promesa en ferm
algú trenca el teu cor cansat
La lluna parteix el sol en dos
l’amor et pot partir per la meitat

tornada:
Què vols del teu pare?
Què vols del teu germà?
Què vols de la teva germana?
Què vols de la teva mare?

Els tractats mai no recorden,
donen i prenen fins que es desfan
Els tractats mai no es rendeixen
estic segur que els tractats que signem
trencaran el cor d’aquest indi

No sé què vull de l’amor
només sé que és complicat
Només sé el que se sent,
és com signar un tractat
(es repeteix la tornada)

Només sé que és complicat
és com signar un tractat

En Thomas, en Víctor i en Junior assajaven a la botiga de queviures de la Irene. Tot i que feia anys que havien clausurat i tapiat l’edifici per perillós, encara tothom en deia ca la Irene. La banda entrava arrossegant-se per un forat de la paret del darrera i assajava durant un munt d’hores seguides. En Thomas es va gastar la major part dels estalvis en un baix i un amplificador per a ell i una bateria per a en Junior. En Víctor es posava guants per tocar la guitarra d’en Robert Johnson, però continuava patint cremades i rascades lleus. Al principi, a en Thomas li amoïnava que el seu baix amplificat i la bateria d’en Junior tapessin la guitarra acústica, però en Víctor podria haver xutat la guitarra per tota la sala i hauria seguit sonant prou bé. Fins i tot sense amplificador ni micròfons, la guitarra d’en Robert Johnson omplia la sala.

Nota: per no tenir problemes per temes de drets d'autor, he decidit suprimir gran part dels capítols mentre miro de buscar alguna editorial interessada a publicar-lo. Si t'interessa llegir-lo, escriu-me a marc(arrova)barrobes.cat i te l'enviaré sencera.