La literatura catalana en estat d'alerta

Reprodueixo avui un article de l'Anton Carbonell, filòleg, professor d'institut jubilat i membre del Col·lectiu Pere Quart, que tira endavant una campanya per la defensa de l'ensenyament de literatura catalana. L'article s'ha publicat a L'Actual.cat de Castellar del Vallès.

La literatura catalana en estat d'alerta

Quan un grup de professors de literatura catalana d'institut i d'universitat, sota el nom de Col·lectiu Pere Quart, publicàvem el manifest "SOS. Literatura a l'ensenyament" a la plataforma digital change.org, érem conscients que calia reaccionar davant del seriós arraconament del nostre patrimoni literari. La crida ha superat les expectatives que teníem. I, en aquests moments, el manifest està en camí d'arribar a les 3.000 signatures i s'hi han adherit personalitats i institucions importants del món cultural.

Com a professors ens sentíem especialment preocupats pel fet que, en el batxillerat, la matèria comuna de llengua catalana i literatura quedava restringida a dues hores. Però, hi havia altres símptomes alarmants, com la constatació que ve de lluny i que ara es refermava en el sentit que la literatura catalana podria veure's residualitzada fins a un nivell crític. Efectivament, hi ha molts professors de batxillerat que han decidit prescindir dels continguts literaris -tot i que el currículum oficial de primer de batxillerat estableix clarament que s'ha de fer un curs de literatura catalana-, davant d'una prova de selectivitat d'orientació estrictament lingüística.

Ara, a més, les editorials dels llibres de text han decidit prioritzar el treball de llengua, tant a primer com a segon de batxillerat. Així, els continguts de literatura catalana queden distribuïts entre els dos cursos de batxillerat: a primer, dels inicis fins al segle XIX; a segon, el segle XX. Sorprèn la desídia de l'administració davant d'uns manuals de batxillerat que qüestionen el currículum oficial. I, alhora, sembla que hem arribat a una situació en què les editorials decideixen, per imperatius comercials, què ha d'estudiar l'alumnat.

El panorama descrit pot acabar provocant que un alumne del batxillerat actual arribi als estudis superiors sense conèixer la literatura del seu país. És possible que molts professors facin mans i mànigues perquè els estudiants llegeixin Tirant lo Blanc o Terra baixa. Però més aviat s'acabarà imposant -de fet, ja està passant- que una gran majoria no tinguin cap referència lectora dels grans autors del segle XX: la que pot ser considerada l'època daurada de la literatura catalana, amb escriptors clàssics com Joan Maragall, Víctor Català, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Joan Fuster, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés,…

Aquest diagnòstic no vol ser apocalíptic, però cal reconèixer que la situació és alarmant en l'ensenyament i, també, en la societat cultural. La literatura catalana pateix, especialment, el menyspreu i la infravaloració dels hàbits de lectura en un món intensament mercantilitzat i propens a la banalització. Sabem, també, que la nostra literatura necessita una voluntat específica de protecció i foment. No ser conscients d'aquesta circumstància per part del poder polític dóna la mesura de la deixadesa i la negligència de les nostres autoritats educatives i culturals. Apostem, d'una vegada per totes, per un país en el qual la qualitat educativa, la formació humanística i el nostre patrimoni lilterari tinguin un paper important.

Per això, des del Col·lectiu Pere Quart, demanem l'adhesió de persones i institucions al manifest "SOS. Literatura a l'ensenyament" (change.org). Volem treballar a favor de la literatura catalana, més enllà d'una pura i simple reivindicació gremial. És en aquest sentit que desitgem la complicitat i la implicació de tots els sectors que valoren l'ideal d'un país més culte, més lliure i més humà.