dimecres, 13 de juny del 2012

El roser


El roser

Cada matí,
quan obro la porta de casa
veig el roser.
De roses vermelles,
ufanoses,
oloroses.
M’omple el cor d’alegria
fins que recordo
que hi ha la tanca.
Quantes vegades he somiat,
adormit i despert,
que la tanca no hi és,
que l’he saltat,
que enfonso el nas entre les roses
en flairo el perfum
em delecto amb el seu aroma,
acarono els seus pètals de vellut.

Però ves, sóc un covard,
i mai no gosaré.
I si em veiés un veí,
i truqués als Mossos?
O em veu el propietari
i posa una tanca de bruc
perquè no el vegi més?
Però sens dubte
el que em fa més por
no són ni els Mossos ni el veí
sinó el roser mateix

que em punxi amb les espines.


2 comentaris:

  1. Ara també escrius poesies? Ja és ben cert que els testos s'assemblen a les olles!

    ResponElimina
  2. Una cada cinc anys, com a molt, perquè no sigui dit...

    ResponElimina