dimarts, 6 de març del 2012

Una crack mundial no reconeguda

El dia 6 de març de l'any 1937 -avui fa doncs 75 anys- va néixer a Gandesa Carme Meix, una de les més grans glòries que ha donat la literatura catalana, tot i que la literatura catalana gairebé no se n'hagi adonat que existeix.


La seva infantesa va estar marcada per la misèria de la postguerra, la mort de la seva mare -Carme Fuster- quan ella només tenia 5 o 6 anys, la difícil relació amb la seva madrastra posterior -Tereseta Altadill-, el seu enamorament de la lectura i el fet que, per ser una noia, un cop acabada l'educació primària no li deixessin continuar estudiant i s'hagués d'encarregar d'ajudar a casa.

Als 27 anys, l'any 1964, es casa amb el seu cosí Miquel i es trasllada a viure a Barcelona, on continua amb el seu rol de mestressa de casa i té quatre fills (Eduard -1965-, Carles -1967-, Marc -1968- i Glòria -1973-). El seu amor per la lectura i per la llengua la porta a fer classes de català, però com que no en té prou, a principis dels 80 fa l'examen d'accés a la universitat per a majors de 25 anys i es matricula a Filologia Catalana. Tot i continuar assumint totes les tasques habituals de mestressa de casa i haver de gruar amb els fills -sobretot el tercer que és una mica poca-solta i es passa el dia fent emprenyar i clavant calbots a la seva germana-, es treu tots els cursos al juny i amb bona nota. No contenta amb això, un cop acabada la carrera es treu el CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica) i el 1987 comença a donar classes en diversos instituts (a Badalona, al seu barri de Sant Andreu i fins a la seva jubilació el 2002 a Santa Coloma de Gramenet).

Engrescada amb tot plegat, es llença finalment a la piscina, comença a escriure i, com que ja he dit que és una crack mundial, li comencen a donar premis i a publicar llibres: el 1991 guanya el Caterina Albert i Paradís de poesia amb Palau d'absències; el 1993 és finalista del Sant Joan de novel·la amb La dansada -que es publica el 1996-; el 1995 guanya el premi de novel·la històrica de la Universitat de Lleida amb El crit de l'esparver; el 1997 és finalista del Premi Pere Calders de Literatura Catalana amb Paisatge amb boira; i els anys 2003 i 2006 guanya el Vila d'Ascó de narrativa amb Cercles i Collita de foc respectivament. També ha participat als reculls El brogit de l'Ebre (2003) i Terres d'aigua (2004). Ara està pendent que li publiquin una novel·la ambientada a la Guerra Civil -com diu ella ja no venia d'una més-, el títol definitiu de la qual encara està per decidir.

Destaca la seva prosa rica i, en els casos de La dansada i Collita de foc, la fantàstica combinació del català estàndard de la narració amb el gandesà que parlen molts dels personatges, cosa que li dóna una autenticitat meravellosa als seus relats. Evidentment, escriu molt millor que jo, que em costa trobar les paraules per definir-la. És, per tant, una autora que val la pena de llegir, que toca un ventall de temes molt ample: El crit de l'esparver (Pagès Editors) rememora la Catalunya del segle XV i la guerra dels remences; Paisatge amb boira (Columna) és una novel·la romàntica molt adient per als amants dels culebrots, en un món d'aparences que enganyen com la boira mateixa; La dansada (Pagès Editors) és un viatge constant entre el passat i el present d'una família gandesana; Cercles (Cossetània Edicions) és un recull de narracions breus ambientades en èpoques i llocs diferents, amb el nexe comú de la intolerància; Collita de foc ens transporta a les terres aspres de la Terra Alta i el Maestrat de finals del segle XIX i principis del XX, amb el teló de fons de la fil·loxera. En definitiva, tots ells llibres molt recomanables per als amants de la bona literatura.

PD: PER MOLTS ANYS, MAMA!!!! I QUE N'ESCRIGUIS MOLTS MÉS!!!!

3 comentaris:

  1. En tenia quatre quan va morir la meva mare i set quan la Treseta va entrar a la meva vida. Estic molt contenta dels teus afalacs, és clar, sóc ta mare! Només et puc dir que no em penedeixo de res del que he fet i del que he viscut. Sobretot estic molt orgullosa dels meus quatre fill i dels meus néts, encara que el tercer, tu, em va fer patir molt. Les teves filles seran la meva revenja!

    ResponElimina
  2. Felicitacions senyora, atès que el seu tercer fill és una de les poques persones que he conegut amb el suficient bagatge cultural com per poder entaular una conversa interessant. Un interlocutor de fust (clar que no conec els altres tres).

    ResponElimina
  3. Ets una punyetera Carme!! ja ho pots dir la revenja està servida: les nostres filles són dos sols però també dos dimonis... Moltes felicitats!!! Ets la sogra perfecta i t'estimo molt!!!

    ResponElimina