Miraré de resumir-ho, posant-hi sobretot fotos d'alguns dels jardins visitats.
Capítol primer, la Xina i el Japó. Comença el viatge per la ciutat de Suzhou i un jardí amb el nom curiós de Jardí de l'administrador humil, que com potser intuïu, d'humil no en té gaire.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0rJUOU_J2u1SlLCLLhcp76hS_dsQj37xjnExdI03vzY-lz3UJ2fvbxQTp05K3D_Vep9N1Q1eSDX5BOQoRcWxKQ2S39vnYrHkz0RW27RaFOPYUBmsEdFA7zQ8khJtAOswonVgBCNVZjYg7/s320/250px-Suzhougarden.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNu-8p51yZJVUiST4qECdyUK4VE57r3eBeD2_08HcSug6-Ru9V_zUinUc3eeB68EysuTBsZOjIrhfg128vQwxE4K4bhrWiCamzEzCxKiMi5W6gSah_ExkX5zmuOZ_1I879yAb4RStiIJ9Q/s320/14-humble-garden_thm.jpg)
D'allà passa al Jardí del bosc del lleó, que destaca per les seves curioses formacions de pedra, com ara aquesta font.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-jEbKVYRSX3h3B_M3W08oi13j7_BLj2MQ21IShjkuz9UVA1sz5Fg7SJg8n2YARfyu42niddlcDCW1Bio1oosAtrgj6SGqAxzvBdwSL-0n7SCHZOO9_JffD-vSy_b54G0Vxeefp3ilr8u0/s320/liongrove.jpg)
De Suzhou se'n va a Pequín, i visita el Palau Imperial d'Estiu. El llac que es veu a la foto és en gran part artificial, ampliat el segle XVIII per l'Emperador Qian Long per celebrar el 60è aniversari de sa mare.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrSrh639uA4G_pTLioFRehxmRsyCKoy1FEk0umknZUydmLpo6YqbYkiAGru-Waa8tanoNldITvy0zYum9y83yg7K_kUheUf1M2vPQbToLeQeHcaP4zojmTznEi-WeJpQK-HlQD0DPh5x2y/s320/4009.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj10QuRWuyQmA97C8bv17tfyUygxMCp0Qta9fwqbZWGGWHh2UZeMLHmw3M8VHPsZiPWzhQOsQxA7b-PMgHTgrLriJ4lUXs_Gx_OUWk_vyq6w6hfkl530DTQXtNfpcijPmmXymc-fhvjr9n/s320/aaa.jpg)
I d'allà ja passa al Japó, on destaquen els jardins zen, com aquest del temple de Ryoan-Ji, a Kyoto.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbP_52tz0Tntjzh4xDGhandX2OagUkKZWMB0MjBniwzwQNhqhG0ztZAGkZTzpqp4SOej-j3dpiu46kG0SBMGV7fEkmu-kWwN9A2FJ8jlI8uPjuLk80mk5xxdUtCTPx0qb4saRkInWf5aBZ/s320/jardi+zen.jpg)
El documental explica que Kyoto es va salvar de ser víctima de la segona bomba atòmica perquè el secretari d'estat per la defensa ianqui, Harry Stimpson, havia visitat la ciutat i havia quedat meravellat amb els jardins. I va decidir bombardejar Nagasaki, que segurament no havia visitat abans perquè segur que també tenia jardins bonics.
Del Ryoan-Ji passa al temple de Ryogen-Ji, on també destaquen els curiosos jardins zen de pedra, l'objectiu dels quals suposo que és quedar-se flipat mirant-lo estona i més estona, buidar la ment, meditar i aquestes coses. Això sí, per fer-lo s'ha de tenir una paciència infinita.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6yATVEZoP-IqJOnXajTOlt6HYLo51vey03hT9K90BfdczrrXgFK4mu1O4YMw3yItfuCe9YEC7ovsqlpW9IVfyoHFC25u4p2UnwsSuWruLXxeDE8AmJdyiix88wbv2yAweTfly62pp4YP1/s320/ryogen-ji.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnKMYonHAph3XD4a_nknxgueXOvpeLmCYaAwGj2Z8m8nmxCPi6TG16ebu_FI8vryrwN-X3OB4t8LNWIsUzqxUABWHJwoMFnAmj6-3QQhYwPRUvgfc8R0WZbwqbFH7hOMJUyFE8ySWKkF89/s320/imagesCAPSNJQG.jpg)
Després d'un parell més de jardins d'aquests, en Monty Don acaba visitant els jardins del temple de Tofuku-ji, també a Kyoto, que se suposa que és un jardí que en el seu moment va trencar amb la tradició i va aixecar força polèmica perquè introduïa elements 'no japonesos'.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk31RZSkGtBZP1pLWRL87AoIOhZYnYjH_ROQJ6nMe9EUGcPH-p8Op4xhEzGY8FgexY5OnnpchSXx6vKBaGROprWC-788b8QBoqKMhGXX10Mi9tL0Vv33_rPmLtLMCV4xIjKZi3wbVhjxwc/s320/hojo6.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj-oe1pLPRimXCoBPW0J4WGLi66PTYEWDIPpmk93encdwrsmcpnjcX57NUUsnLSOLJHuIUqWSqZmgB5S3dl91DkGc9qg0rwYj0puUM3fY3tE_zxwlZwV9f-424FCWotOz_fHD3q2FDngRq/s320/hojo1.jpg)
Suposo que cal ser japonès per adonar-se'n de la diferència amb els anteriors.
I bé, ho deixo aquí. Si fes els 10 capítols en una sola entrada seria massa, em sembla. A veure si ho fan aviat per la tele i ja us ho anunciaré. La veritat és que eren uns documentals força entretinguts i sobretot bonics de veure.
Quan tingui temps, us resumiré el capítol 2: la Mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada