La cara fosca de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)

Aquests darrers mesos ha sorgit a Catalunya un moviment que s'ha volgut anomenar ANC - Assemblea Nacional Catalana- i que aplega patums i personalitats diverses de molts àmbits diferents amb l'objectiu de pressionar els partits polítics cap a l'objectiu de l'estat propi, d'una Catalunya -entesa com el Principat i prou- independent.

El moment culminant d'aquest moviment es podria dir que va ser la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat, que se suposa que convocava l'ANC i on una gentada impressionant (que no goso dir si érem mig milió o un milió i mig de persones, jo també hi vaig ser) va cridar a favor de la independència i la creació d'un 'nou estat d'Europa', quan el president Mas encara parlava de la seva proposta de 'pacte fiscal'. I és evident que algú havia de convocar la manifestació, però també sembla evident que als ANCeros els han pujat els fums al cap i potser es pensen que els centenars de milers de persones que vam acudir a la mani combreguem al 100% amb ells, estem a favor de la Unió Europea, de l'OTAN, etc.

L'ANC es defineix ella mateixa com un moviment de la societat civil. Ara bé, ¿es pot anomenar realment "societat civil" un moviment dirigit per una militant d'un partit polític? Per si algú no ho sap, la senyora Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, és militant d'Esquerra Republicana des del 1999. I si mireu la 'cúpula dirigent' veureu que és plena de polítics de tots els colors o de 'civils' que en algun moment o altre s'han presentat en alguna llista electoral, encara que fos en l'últim lloc per allò de figurar però no sortir elegits.

I precisament aquests dos factors, els fums i la no-independència dels partits de sempre, estan fent que comencin a estar en un núvol i a tenir tics autoritaris.

M'explicaré: fa unes setmanes, a través de la llista de correu de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya, una membre de l'ANC-després de plantejar sense èxit que la pròpia APTIC es pronunciés públicament a favor del dret a decidir- ens va informar de la creació d'un col·lectiu que es volia anomenar Traductors per la Independència (TxI per fer-ho curt) i l'objectiu del qual seria traduir del català a altres idiomes i viceversa les informacions o articles de premsa i tal que es consideressin interessants, tant perquè fora sàpiguen el que passa aquí com perquè aquí se sàpiga el que es diu a fora sobre el que passa aquí... una mica en la línia del que planteja el Col·lectiu Emma.

D'entrada em va semblar prou interessant com per anar a una primera reunió, que es feia a la seu de l'ANC, on es va explicar que TxI es plantejava com una "sectorial de l'ANC", de manera que per tenir dret a vot se n'havia de ser soci. No em va importar gaire no poder votar, la meva idea era col·laborar traduint textos i prou.

Després es va parlar de com fer-ho, què s'havia de traduir, etc. Ja em va sobtar que es prengués la decisió que les traduccions a altres idiomes les haguessin de fer nadius per allò de l'excel·lència en el llenguatge, cosa que evidentment volia dir que gairebé cap dels presents, excepte un paio de cognom exòtic -i germà d'un exparlamentari d'un partit que ara ja no és al Parlament- que parlava com un capellà, amb aquell to afable però alhora de superioritat que sembla emanar de Déu mateix. Vaig recordar allò que deia Unamuno que als catalans ens perd l'estètica... tant buscar la perfecció obligava a demanar ajuda externa -i gratuïta- de gent que no pertanyia al grup, cosa que feia témer que poca cosa es traduiria...

Efectivament, durant les setmanes següents, els correus de la llista de TxI seguien plantejant a veure què s'havia de traduir i es feien crides -crec que sense gaire o gens d'èxit- buscant traductors nadius d'altres idiomes per traduir... la pàgina web de l'ANC, a falta de saber encara què més es volia traduir. Mentrestant, veig que els del Col·lectiu Emma van fent la seva i no sembla que tinguin tantes manies pel que fa a l'excel·lència dels textos traduïts (cosa que no vol dir que estiguin mal traduïts ni molt menys).

Però bé, tampoc és res excessivament criticable fins aquí, de bones intencions l'infern n'és ple i és ben possible que aviat s'aclareixin i comencin a produir traduccions de textos que puguin ajudar a la causa independentista.

El que sí que va fer que els veiés el llautó (potser ja se'ls hi veia abans i simplement jo no m'hi havia fixat prou) va ser quan el passat dimarts 22 a la nit vaig rebre un missatge amb el títol "URGENT I MOLT IMPORTANT!!" i que deia el següent: 

"Companys/es,
Des de l'ANC entenem que cal fer un últim esforç per aconseguir fer entendre als 3 DIPUTATS DE LA CUP i als DIPUTATS DEL PSC que és impossible comprendre que puguin arribar a votar contra el poble de Catalunya ni tampoc entendrem que s'abstinguin en la votació sobre la Declaració de Sobirania. És en aquests moments quan el sentit d'Estat i de nació ha de prevaldre per damunt de tot i els polítics han de demostrar que estan al servei del poble i no pas al servei dels seus interessos de partit.
Us demanem que ENVIEU PER CORREU ELECTRòNIC les cartes que us adjuntem. Una dirigida als diputats de les CUP i l'altre als del PSC. Si ho voleu, podeu personalitzar la carta amb el vostre nom i cognoms.
ÉS VITAL QUE LES ENVIEM AVUI AL VESPRE, si no, no tindran més incidència."

A mi, que vaig votar les CUP a les darreres eleccions i de moment no només no me'n penedeixo gens ni mica sinó que me'n sento content, em semblava molt encertada la seva postura del "sí crític" en forma d'un Sí i dues abstencions, tenint en compte que no s'havien tingut en compte les seves aportacions, com ara la menció als Països Catalans com a nació de la qual forma part el Principat o la separació del tema de la pertinença o no a la Unió Europea de la consulta per la independència, perquè és evident que són dues preguntes diferents, com ja vaig criticar en el seu moment de les consultes populars que es van fer arreu de Catalunya.

I m'hauria sentit molt decebut si igualment haguessin votat que Sí, també si haguessin votat que no o s'haguessin abstingut sense més. Amb aquest sí crític volien donar a entendre que estan/estem per la independència, però no a qualsevol preu. A més, per molt que es digui, aquesta votació al Parlament tampoc deixa de ser simbòlica, com quan altres vegades en temps passats el Parlament havia votat a favor de l'autodeterminació sense que això s'hagi traduït després en res concret.

Per tant, vaig obrir la "carta" dirigida a les CUP i va ser aleshores quan vaig veure clar que m'havia equivocat totalment de lloc amb això dels TxI i l'ANC. Sense tallar-se ni un pèl, els ANCeros deien que considerarien "una traïció sagnant" que no es votés sense reserves a favor del text proposat per CiU-ERC i amb un to ampul·lós, paternalista i fins i tot insultant -un to que segur que ja heu sentit o llegit en comentaris a diaris digitals, etc. per part dels partidaris d'altres partits "majoritaris"- se'ls acusava de trair "tots els màrtirs, represaliats, torturats, empresonats per les llibertats de Catalunya des del 1714", sense tenir en compte que precisament els últims anys molts d'aquests "torturats i represaliats" han pertangut a l'esquerra independentista radical de la qual són hereves les CUP, com ara durant les ràtzies garzonianes del 1992, sense que aquests nouvinguts a l'independentisme de Convergència (que no Unió) moguessin ni un dit.

Els vaig contestar que em semblava indignant la iniciativa i el contingut de la carta i me'n vaig acomiadar cordialment, decisió que ara veig encara més encertada quan m'assabento que, mentre tot un seguit de personalitats encapçalades per l'Arcadi Oliveras, la Teresa Forcades, en Terricabras i més preparen per al proper 30 de gener la presentació d'un manifest per una Catalunya independent sense exèrcit, aquests de l'ANC tenen una sectorial de "Defensa" que demana que el nou estat català es doti d'un exèrcit i de serveis secrets, com tots els estats "moderns". I com que voluntaris potser no n'hi haurà, ves a saber si també demanaran tornar a instaurar el servei militar obligatori.

Bé, ja us en seguiré informant (o desinformant, que no se sap mai...).