Gent que canvia el món (o "el Capità Enciam crea escola")

Recentment he traduït tres episodis -no sé si n'han de venir més- d'una sèrie documental que es deia en anglès Changemakers, literalment 'Creadors de canvis', i que jo he adaptat com a Gent que canvia el món. De fet la sèrie era originalment francesa i es deia 'Le monde en actions', però com ja he comentat més d'una vegada, moltes productores estrangeres passen pel filtre de l'anglès pensant que així els resultarà més fàcil vendre el producte arreu del món.



Els documentals estan conduïts per una periodista francesa, Céline Hue -la rossa de la foto- que es dedica a viatjar per diversos països del món i a cada país explica tres o quatre experiències de persones que, seguint la filosofia del capità Enciam que "Els petits canvis són poderosos", aporten el seu gra de sorra per canviar el món. Ara bé, el criteri de la Céline és prou 'sui generis' i així com n'hi ha alguns de molt interessants, n'hi ha d'altres que no els hi acabes de veure el què.

De moment, en els tres episodis que he traduït viatjava als Estats Units, el Brasil i Sud-àfrica.

Als Estats Units, començava visitant Los Angeles, ciutat de deu milions d'habitants, dels quals xifra en 210.000 els qui formen part de bandes de delinqüents organitzades. És la famosa 'cara B' de la primera economia mundial, o potser directament part de la 'cara A', perquè si penses en la quantitat de calés que deuen moure en venda de drogues, d'armament i prostitució, potser si ho deixessin córrer tots de cop enfonsarien la borsa. En aquest cas ens parla de la iniciativa d'un capellà catòlic per reinserir aquests nous gàngsters oferint-los feina i un servei de 'destatuatge' gratuït perquè puguin deixar enrere la vida criminal.
El segon cas que ens explicava era el d'un rapper gai -el negre de la foto-, que intentava trencar esquemes en un món enormement masclista, racista i de vegades molt associat a les bandes de delinqüents, l'anomenat 'gangsta rap'.
Després feia un canvi radical i se n'anava a conèixer un metge que mirava de crear un sistema 'cooperativista' de salut per ajudar els treballadors pobres que no tenen prou recursos per pagar les caríssimes assegurances de salut privades -recordeu que als EUA no hi ha 'Seguretat Social', i suposo que sabreu l'escàndol que li han muntat a l'Obama per voler tirar per aquest camí.
Després se n'anava a visitar productor de formatges artesanals, que en lloc de tenir les vaques tancades les tenia a l'aire lliure -i per aquest motiu havia tingut alguna denúncia per 'maltractament animal'- i mirava de fer producció ecològica.
I per acabar, uns paios estrafolaris que es disfressen de superherois i es dediquen a mirar d'ajudar els 'homeless' donant-los alguna cosa de menjar, roba...

Al segon capítol, el del Brasil, començava visitant una curiosa escola en una favela, amb una mestra amb mètodes curiosos per mirar de superar l'analfabetisme escolar que hi ha al país.
D'allà passava a visitar una altra escola rural, on s'estava innovant amb el tema energètic amb els anomenats 'biodigestors', sistemes que converteixen els excrements humans en biogàs per alimentar la cuina escolar. Després un dels impulsors del sistema explicava com funcionava, com es podia fer a les cases particulars, blocs de pisos, etc. Deia que podia ser a més una bona manera perquè les aigües fecals que produïm no acabin anant a parar en un percentatge altíssim al mar.
El tercer cas del Brasil ja no em va semblar tan clar, doncs es tractava d'un francès que havia posat un hotel de cinc estrelles en un barri humil de Rio de Janeiro, perquè tot i que donava feina només a joves de les faveles i els pagava els mateixos sous que la resta d'hotels de la ciutat, semblava que la presència de l'hotel estava afavorint l'activitat especulativa i hi havia veïns que no n'estaven gens contents.
I per acabar al Brasil, acabava amb una dona que organitzava tallers d'educació sexual per mirar de frenar la SIDA al país i repartia condons gratuïtament i venia xocolata amb forma fàl·lica.

El tercer, i últim de moment, era la Sud-àfrica pre-mundials de futbol. Aquí començava entrevistant una colla de negres dissenyadors de moda a partir de roba que reciclaven de les botigues.
Després parlava amb una dona blanca activista antiapartheid en el seu temps i actualment organitzadora de seminaris, tallers i reunions de reconciliació entre negres i blancs, i que explicava que encara hi ha molt de camí per endavant per superar les diferències entre ambdues comunitats a Sud-àfrica.
D'aquí passava a parlar dels esforços de recuperació del 'fynbos', l'ecosistema autòcton de matolls del país, a base de talar massivament pins, eucaliptus i altres arbres al·lòctons introduïts pels europeus fa dos-cents anys, i que estan fent malbé l'equilibri ecològic del país, sobretot per la quantitat d'aigua que necessiten.
Després visitava una escola on havien muntat un sistema d'extracció d'aigua basat en una sínia-roda de joc que movien els propis nens de l'escola i, jugant jugant, estalviaven un munt d'energia en bombes elèctriques i tal.
A continuació ens explicava el cas d'una companyia de taxis conduïts per dones i destinats exclusivament a les dones, doncs segons deia en aquest país, un de quatre homes ha violat algun cop una dona.
I per acabar, se n'anava a un suburbi de barraques per entrevistar l'inventor de les 'makarapes', uns cascs de paleta reciclats en estrafolaris barrets per anar al futbol i que quan els altres aficionats llencen les ampolles buides -que es veu que es força habitual- no t'obrin el cap.

D'entre tots els anteriors, potser em quedaria amb els 'biodigestors' com a possible canvi interessant pel món. I com a més ridícul, potser aquest últim de l'inventor de la 'makarapa'.

A l'espera que en puguin venir més, passaré ara a comentar les dificultats de la traducció. D'entrada, tot i ser francesa, la presentadora en aquesta versió "pel món" parlava gairebé tota l'estona en anglès, que jo li recomanaria que n'aprengués una mica més perquè hi havia moments que no acabaves de veure clar què volia dir. Després, com també us podeu imaginar, els membres de les bandes de delinqüents de Los Angeles parlaven fatal, costava molt d'entendre'ls perquè no vocalitzaven gaire i a més s'expressaven de pena. I al de Sud-àfrica més o menys igual, de manera que moltes frases les havia d'acabar refent perquè tinguessin un subject, un predicat i totes aquestes petites 'foteses' que fan que un seguit de paraules puguin tenir un significat intel·ligible.

Com a exemple, us copio la transcripció del guió anglès d'un dels dissenyadors de moda de Sud-àfrica: "There is a lot of people who are coming «Hey dude!» they come to us for better ideas they come to us for help so they can see than this is actually working and you can be something and also to do some tv and actually do more things which people are realized that you can make it. It doesn’t matter the way you from you are the same people who grew up with them. And I’m staying at home!"