dissabte, 11 d’octubre de 2014

Xirinacs

Fa uns mesos em vaig apuntar a una iniciativa de crowdfunding o micromecenatge per participar en el finançament d'un documental sobre Lluís Maria Xirinacs, una figura important de la lluita per la democràcia, l'amnistia de presos polítics durant la transició, i per la independència dels països catalans, un personatge el pensament del qual he de confessar que desconec força i una mica per això vaig posar els meus 10 eurets per poder-ne rebre el documental i conèixer-lo millor.

Lluís Maria Xirinacs davant de la presó Model de Barcelona, on va protagonitzar diverses 
vagues de fam als anys 70 per demanar l'amnistia de tots els presos polìtics


La campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami ha tingut èxit i ara fa poc vaig rebre un missatge de confirmació que deia això: "En aquests moments de tanta transcendència política per al futur del nostre país, sens dubte Xirinacs seria una de les veus a escoltar i tenir en compte. Moment de més per a dedicar-li un documental. De moment, però, i mentre no tinguem el vídeo, us deixem amb unes reflexions seves que malgrat l'època en què foren escrites ens poden il·lustrar en aquest important moment polític que travessem."  

«Quan la comunitat de qualsevol nivell arriba a la seva maduresa cal que s'emancipi, que s'independitzi, que assumeixi la seva llibertat i la seva responsabilitat igual que un individu major d'edat. No per exercir actituds prepotents, invasives, expansives, ans per practicar la germanor intercomunitària d'igual a igual. La condició normal d'una comunitat és la d'independència. Qualsevol altra condició és indigna de la humanitat»


«Després de la cooperació, la denúncia i la no-cooperació, la quarta tècnica no violenta és la desobediència civil i les seves condicions justes. És una part que deixa el caire negatiu, per donar pas al positiu. Es tracta, tanmateix, de desobeir una llei que és imposada i això no deixa de ser una negació de la llei. En el temps de Gandhi fou una autèntica novetat. És una gran idea de Gandhi: la desobediència és el feed back retroactiu que complementa l’acció de l’obediència. Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir. És una correcció del manar malament. Gandhi inventa això a nivell social, fa uns moviments a l’Índia de desobediència civil que compensen l’actuació de l’autoritat i la legislació, és a dir, l’estructura legal i executiva de la societat. Dóna al poble una eina per poder actuar amb eficàcia. Es poden fer moltes coses si un és creatiu en el tema de la desobediència civil».


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada