dimarts, 12 de febrer de 2013

Competència, incompetència o mala fe?

Avui he sabut, gràcies a la llista de correu de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya, que un organisme anomenat Comisión Nacional de la Competencia havia imposat a l'associació UniCo (Unión de Correctores) una multa de 2.500€, que a més tenen la barra de qualificar de 'simbòlica', per "recomanar als seus associats unes tarifes", amb la qual cosa se suposa que s'estarien saltant la "Ley de la competencia" del 2007.


El món dels correctors, com el dels traductors, sol ser un món de treball autònom i aïllat que cadascú fa des de casa seva, moltes vegades pagat en precari per agències i editorials que aprofiten aquesta soledat del treballador per imposar-li tarifes d'aquelles que fan que treballar no equivalgui a guanyar-se la vida. Avui mateix sentia a la ràdio que un 14% de la població d'Espanya que té feina no arriba a superar els ingressos mínims per quedar fora del que s'anomena "el llindar de la pobresa".

Els companys d'UniCo en cap cas han imposat tarifes ni preus entre els seus associats, sinó que es van limitar a orientar els autònoms que s'inicien en la correcció de quines serien unes tarifes mínimament justes per no treballar per morir-se de gana igualment.

Aquesta multa, que equivaldria a 500 quotes de soci (50€ l'any), pot suposar de facto la desaparició de l'associació, que ara mateix ronda els 144 socis. UniCo ha desestimat posar un recurs perquè ara,  "gràcies" a la Llei Gallardón de justícia no gratuïta, no tenen els fons suficients per pagar-lo, i a més sempre hi ha moltes probabilitats que te'l desestimin.

Així, en nota de premsa, UniCo diu -ho tradueixo-:

"1. El pagament de la multa no millorarà la competència lliure en els serveis de correcció: en general, són les editorials les que fixen el que es paga, i no pas el professional. Aquesta sanció només danya els interessos d'un grup de professionals d'un sector crític de les indústries de la llengua, majoritàriament autònom i femení, amb treball precari i un nivell d'atur elevat. La solitud del corrector, que treballa des de casa seva, només es pal·lia amb el vincle que estableix en pertànyer a una associació. I UniCo és la primera que aglutina, sobretot, correctors i assessors lingüístics.

2. Pel que sabem, cap de les multes imposades per aquest organisme representa un percentatge tan elevat dels béns d'una associació o empresa com el que s'ha imposat a UniCo, que s'ha mantingut des del principi gràcies a les quotes dels seus socis (50€/any), sense subvencions ni altres recursos (en el moment d'obrir-se l'expedient tenia 144 socis). "Com fer pressupostos" és la primera qüestió que es planteja un professional-emprenedor. UniCo mai no ha volgut unificar ni pactar preus, sinó orientar els correctors sobre la viabilitat dels seus projectes empresarials en un moment que l'autoocupació requereix tot l'impuls que se li pugui donar. Temem que iniciar un recurs contra aquest dictamen ens porti a un procés llarg i costós que no podem assumir.

UniCo acata la llei i paga la multa, però aixeca la veu perquè es conegui el que considera una sanció desmesurada, recaptatòria, en la qual la CNC, en aplicació de la llei, ha actuat amb indiferència, sense avaluar-ne els danys."

Crec que queda prou palès a qui serveix aquesta CNC, però és evident que no és als autònoms que miren d'organitzar-se per evitar una explotació que sembla inevitable i que cada cop és més ferotge amb l'excusa de la crisi. Com a traductor, només puc expressar tot el meu suport als companys d'UniCo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada