divendres, 7 de gener de 2011

Fúcsia la bruixeta - Disney a la holandesa

Feia temps que no em passaven cap pel·li del Servei Català de Doblatge per traduir i ajustar, des de la Soraya, i el canvi de registre no podia ser més radical. Es tractava d'una pel·li holandesa de la factoria Disney -amb molt de suuuuuuucre- titulada originalment Foeksia de Miniheks i en la traducció anglesa, a partir de la qual feia jo la catalana, Fuchsia the Mini Witch.


L'argument, resumit: un clàssic bruixot amb una llarga barba blanca es troba un ou d'on en surt una bruixa en miniatura, que l'adopta com a pare. Als deu minuts de pel·li, però, la Fúcsia s'ha avorrit de ser mini i el bruixot fa un encanteri (com que és Disney porta cançoneta incorporada) per convertir-la en una nena bruixa i que pugui anar a l'escola de les bruixes. Més endavant coneix un nen al bosc i es fan amics, i per ell se n'assabenta que volen fer una carretera al mig del Bosc de les Bruixes. Les bruixes, les bruixetes i el bruixot ho impedeixen i no es fa el 4t Cinturó (ai, vull dir... no sé què pensava, ara). I vet aquí un gat i vet aquí un gos...

El primer dubte que vaig tenir amb la traducció va ser directament el títol. Potser és molt fashion això del mini, però de fet minibruixa com havia pensat d'entrada només tenia sentit mentre la Fúcsia era realment minúscula -uns 5 cm.-, atès que 'mini' com a prefix vol dir 'molt petit' i no pas 'petit' i prou. I ja he explicat en el resum de l'argument que ella es cansa de ser tan petita i vol ser gran com una nena normal per poder anar a escola. D'aquí que optés finalment per traduir-ho com a Fúcsia la bruixeta. Esclar que qui paga mana, per tant és probable que el productor de torn digui que ha ser 'minibruixa' i acabi sent minibruixa. Això sí, només ho seria al títol.

A part d'això hi havia el nom de la carretera en sí, que en holandès ho deien de diverses maneres que traduïdes a l'anglès eren invariablement 'motorway'. Per les explicacions que en donaven, era una mena de variant de la carretera principal a través d'un bosc (el Bosc de les Bruixes) per arribar abans al poble, i en els dibuixos del projecte que ensenyaven arribava al poble amb una rotonda, o sigui que quedava descartada la paraula 'autopista'. En vaig dir 'carretera' en general, i 'variant' en concret sobretot en algun primer pla on l'holandès deia alguna cosa així com 'wood, wood, verk' (bosc, bosc, variant - i aquí li vaig posar 'variant' per allò de l'ajust). També m'ho vaig fer venir bé perquè el nen li expliqués a la Fúcsia que una variant era una carretera per on passaven molts cotxes.

Per la resta, l'avantatge de l'holandès respecte al persa a l'hora d'ajustar tenint el text anglès és que de fet s'hi assembla força més, amb alguna com 'what is this' (no sé com es deu escriure en holandès, però es pronuncia idèntic que en anglès). Això sí, tampoc s'hi assembla tant com per entendre alguna conversa secundària que el guió anglès no contenia. N'hi havia una de ben bé un minut entre tres bruixes que caminen a les fosques xerrant animadament -sense que es vegi cap boca- mentre el nen les segueix. Aquí vaig tirar d'imaginació al poder i vaig acabar parlant de la Karma Bruixalleda i els famosos canapès d’aranya peluda del seu restaurant premiat amb una estrella Bruixelin.

Deixant de banda els aspectes tècnics de traducció i ajust, sempre m'ha fet gràcia això tan bonic dels missatges ecologistes adreçats a la canalla que apareixen sovint als productes audiovisuals per nens, on el clàssic dolent de la pel·lícula o dibuix animat vol tallar un bosc per fer una carretera, construir una urbanització en un prat, contaminar sense escrúpols per poder guanyar més diners... Però és curiós, i aquí la gràcia esdevé ràbia, com precisament companyies com la Disney, a través del seu vomitiu Disney Channel, no paren de promoure l'estil de vida americà, on tots els protagonistes viuen en cases fabuloses, tenen cotxes esportius de marca, armaris plens de milers de modelets diferents, són famosos i triomfadors... Una vida "de pel·lícula", que li diuen. I és precisament aquest model americà consumista i malbaratador de recursos el que està portant el planeta cap al caos ecològic. Tothom vol viure com la Hannah Montana, tenir una casa enorme amb jardí com el Phineas i el Pherb, anar de vacances a Hawai, Tailàndia o les antípodes, caiguin on caiguin. Anar a comprar el 'week-end' a 'London' o 'Niu Llork'. I poder córrer a tota velocitat per la carretera, encara que això costi la tala del Bosc de les Bruixes.

En fi...

Bon any 2011 als meus lectors que no he pogut felicitar en persona. A veure si aquest any escric més. I no planto marihuana i deixo de fumar fins i tot a la tardor. Així no m'hauré de preocupar per la colla de lladres de maries que corren per Sant Feliu de Codines. Ai, els bons propòsits d'any nou. Gairebé tan hipòcrites com la Disney.

2 comentaris:

  1. Sobre el tema del 'mini', recordo fa uns anys, quan encara existia Zeta Multimedia, que vaig traduir tota una sèrie jocs que en anglès es deia Little Monsters i els protagonistes de la qual eren nens i nenes insuportables. En castellà es va traduir, contra la meva opinió, com a Mini Monstruos, quan en castellà existeix una expressió que és 'monstruito' que quedava perfecta pels personatges.

    ResponElimina
  2. Feia temps que no escrivies res. Ja es nota que tenies vacances de nenes, i dona!

    ResponElimina