L'edat de l'estupidesa (2)

Aquest passat dijous (de fet ja era divendres), a les 00.25 van emetre el documental al qual ja em vaig referir. D'entrada ja és força sospitós i una mica indignant que els interessantíssims reportatges del programa Sense Ficció s'emetin sempre passada la mitjanit, en un horari gairebé militant. Per acabar-ho d'adobar, resulta que aquest dijous coincidia amb la tant tradicional com estúpida i enutjosa encartellada d'inici de la campanya electoral, quan tots els candidats surten a posar el primer cartell -que de fet mai és el primer, aquell dia a Sant Feliu ja n'hi havia a la tarda, i això si no comptem amb els cartells de 'precampanya'-, i que TV3 va trobar més interessant torturar els espectadors amb la xerrameca buida dels candidats que passar-los un documental que només que te'n creguis la quarta part ja et posa la pell de gallina.

Per cert, fins dijous vinent estarà penjat a la pàgina de tv3alacarta, busqueu-lo.


Pels qui no el pugueu veure, el documental ens deixa entendre allò que de fet ja tots sabem però volem fer veure que no sabem, i és que vivim millor del que hauríem de viure a costa de fer malbé el planeta, i que si no canviem de rumb força radicalment en els propers anys tot se n'anirà a la mè. Hi ha una dada interessant que diu que si tothom al planeta consumís al ritme dels europeus, caldrien dos planetes més de recursos, i si consumíssim com els ianquis o els canadencs, quatre planetes més. Per desgràcia, i com a més també confirmen les declaracions dels personatges del documental, tothom al planeta vol consumir i viure com els americans. El consumisme s'imposa arreu del planeta. Però la cara B del consumisme són els consumits, els damnats de la terra, els pàries, els que han de morir perquè nosaltres puguem mantenir aquest nivell de vida criminal.

Cal un canvi radical. Però perquè hi hagi un canvi radical, primer cal que tota la humanitat sigui conscient de la realitat, que no amaguem el cap sota l'ala confiant que som tan llestos que ja trobarem la manera màgica i miraculosa de revertir el canvi climàtic. I caldrien polítiques valentes que afrontin la realitat i no continuïn buscant el creixement perpetu i suïcida. No ens enganyem: caldrien polítiques molt poc populistes que limitessin enormement certes activitats especialment nocives fomentant alternatives raonables - canviar el transport privat per transport públic, els camions de mercaderies per trens, fomentar el consum de proximitat, restringir els vols d'avions al mínim necessari en lloc de fomentar absurditats com l'anar a passar un cap de setmana de compres a Nova York o Londres o les vacances de nous rics a Cancún quan tenim el Maresme... En paraules tretes del documental: "Seria assenyat que la humanitat utilitzés amb compte el poc petroli que queda per construir una nova societat que pugui funcionar sense petroli. En lloc de cremar-ne desenes de milions de barrils cada dia."

I això contrasta molt lamentablement amb la gamma de productes que ens ofereix l'hipermercat Democràcia, ara que es torna a acostar l'època de les grans ofertes de Santa Urna, on fins i tot els productes etiquetats com a 'ecològics' fan pinta de transgènics. Realment no hi ha ningú que discuteixi el model capitalista, ni tan sols Iniciativa qüestiona els fonaments del sistema, simplement li vol donar un matís humanista a la bèstia. Parlar de 'creixement sostenible' quan ja consumim l'equivalent a tres planetes sembla una mica ridícul. Ara caldria plantejar obertament el 'decreixement sostenible', buscar la manera d'anar reduint el nostre índex de consum de la manera menys traumàtica possible pel benestar futur de tots plegats. Però els nostres titelles -polítics- continuen pendents que els profetes del Banc Mundial, l'OCDE, etc. els expliquin les receptes màgiques per continuar inflant la bombolla, per continuar vivint per sobre de les nostres possibilitats.

Pel que fa al tema de la traducció en si, veient el documental -com a bon militant i com a traductor que es mira la seva obra a veure què li han canviat- em vaig adonar d'una frase que dubto de si la vaig traduir correctament. En el context d'un seguit de talls de notícies diverses d'anys recents, deien això:

DONA TV: Unes set-centes persones poden haver mort després de les pluges més fortes en un sol dia en la història de l’Índia.
HOME TV: Ja és oficial: l’any passat va ser el més sec en la historia de Melbourne.
HOME DES: El desert avança al ritme fenomenal de cinc quilòmetres cada any.
HOME GEL: Les barreres de gel de l’Antàrtic s’estan desfent més ràpidament del que ningú havia previst.
HOME 18: Divuit països estan sota l’aigua i hi ha un milió i mig de persones afectades.

Quan se sentia aquesta última notícia, es veia una imatge aèria de l'Àfrica i uns països de l'Àfrica central i subsahariana quedaven pintats de blau. L'original deia "18 countries are underwater and one and a half million people are affected." Literalment vol dir exactament el que vaig posar, i el fet que pintessin el mapa de blau podria semblar indicar greus inundacions. Però la veu que ho deia era una veu clarament africana, i després vaig caure que no fos que s'estigués expressant malament en anglès per voler dir que hi ha 18 països amb problemes de manca d'aigua suficient. Em va quedar aquest dubte pel qual agrairé les vostres opinions.