Miraré de resumir-ho, posant-hi sobretot fotos d'alguns dels jardins visitats.
Capítol primer, la Xina i el Japó. Comença el viatge per la ciutat de Suzhou i un jardí amb el nom curiós de Jardí de l'administrador humil, que com potser intuïu, d'humil no en té gaire.
D'allà passa al Jardí del bosc del lleó, que destaca per les seves curioses formacions de pedra, com ara aquesta font.
De Suzhou se'n va a Pequín, i visita el Palau Imperial d'Estiu. El llac que es veu a la foto és en gran part artificial, ampliat el segle XVIII per l'Emperador Qian Long per celebrar el 60è aniversari de sa mare.
I d'allà ja passa al Japó, on destaquen els jardins zen, com aquest del temple de Ryoan-Ji, a Kyoto.
El documental explica que Kyoto es va salvar de ser víctima de la segona bomba atòmica perquè el secretari d'estat per la defensa ianqui, Harry Stimpson, havia visitat la ciutat i havia quedat meravellat amb els jardins. I va decidir bombardejar Nagasaki, que segurament no havia visitat abans perquè segur que també tenia jardins bonics.
Del Ryoan-Ji passa al temple de Ryogen-Ji, on també destaquen els curiosos jardins zen de pedra, l'objectiu dels quals suposo que és quedar-se flipat mirant-lo estona i més estona, buidar la ment, meditar i aquestes coses. Això sí, per fer-lo s'ha de tenir una paciència infinita.
Després d'un parell més de jardins d'aquests, en Monty Don acaba visitant els jardins del temple de Tofuku-ji, també a Kyoto, que se suposa que és un jardí que en el seu moment va trencar amb la tradició i va aixecar força polèmica perquè introduïa elements 'no japonesos'.
Suposo que cal ser japonès per adonar-se'n de la diferència amb els anteriors.
I bé, ho deixo aquí. Si fes els 10 capítols en una sola entrada seria massa, em sembla. A veure si ho fan aviat per la tele i ja us ho anunciaré. La veritat és que eren uns documentals força entretinguts i sobretot bonics de veure.
Quan tingui temps, us resumiré el capítol 2: la Mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada