dimecres, 10 de febrer de 2016

El estremeñu está vivu

Poques notícies solen arribar a les nostres terres d'Extremadura, i moltes d'aquestes poques tenen relació amb declaracions desafortunades de dirigents polítics -ja siguin del PP o del PSOE- contra les reivindicacions d'autogovern del poble català.

És per això que l'altre dia em vaig sorprendre molt de descobrir -gràcies a un company de l'APTIC- que aquests polítics que he esmentat no representen de fet el poble d'Extremadura sinó els descendents dels 'señoritos' castellans que des de fa segles ostenten el poder en aquella regió. I com no podia ser d'una altra manera que l'habitual dels castellans, imposant la seva cultura i la seva llengua sobre les llengües autòctones de la regió.

Perquè sí, resulta que existeix una llengua, l'estremeñu -dialecte del asturlleonès-, reconeguda per la UNESCO i l'ONU com a tal i identificada com un idioma en perill d'extinció perquè, entre d'altres coses, el propi govern d'Extremadura -o hauria de dir Estremaúra- no la reconeix en el seu 'estatut d'autonomia.'

En podeu trobar més informació en aquest article d'eldiario.es, que també parla d'altres dialectes en perill a Estremaúra, com el 'xalimegu' o 'fala' i el 'portugués rayano'.

Perquè en feu un tast, us adjunto un vídeo que també surt al diari en qüestió en defensa de la llengua i la cultura extremenyes.



I és que hi ha gent que "prefieri siguil el campanillu que más retrumbea" que no pas defensar la cultura pròpia. I és una cosa que aquí Catalunya coneixem prou bé, sobretot de les famílies burgeses que en temps s'havien passat al castellà perquè era la llengua del poder. O tanta i tanta gent que actualment considera més important saber bé l'anglès que no pas el català pel mateix motiu.

2 comentaris:

  1. No tenia ni idea que hi hagués variants lingüístiques tan diferenciades en aquella zona. Algunes paraules del vídeo i de l'article són boníssimes.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat força. Ho tenien ben amagat!

    ResponElimina