dilluns, 26 de gener del 2015

Insubmisos JASP (25 anys d'insubmissió)

Avui faré un salt enrere cronològicament i ens situarem al desembre del 1988, dos mesos abans de la primera presentació, per il·lustrar fins a quin punt estàvem preparats els insubmisos per al que calgués.


Pels que tingueu més memòria, potser recordareu que també cap a aquella època es va posar de moda un anunci de no sé què era -d'un cotxe, potser?- que parlava dels JASP, en castellà Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados.

I com veieu, no ens descuidàvem cap detall, en aquestes jornades. Teníem un manual -que es va acabar a temps, tot i les preses- on es parlava de tots els aspectes legals, polítics, mèdics, tècnics...

Fèiem jocs de simulació per preveure les diferents possibilitats que ens podíem trobar segons quina fos la resposta de les autoritats militars, ja que aleshores no sabíem si ens tancarien a tots automàticament a la presó, si passarien de nosaltres o si, com va passar, hi hauria una repressió selectiva.

La tal Maria Fuentes ens va venir a explicar en què consistia un "dejuni terapèutic", que era al que ella es dedicava, i com podíem aplicar aquests coneixements en un moment donat per declarar-nos en vaga de fam a les presons sense posar en perill la nostra salut. Bàsicament es tractava d'anar reduint progressivament la ingesta d'aliments, eliminant primer carns, etc, per acabar prenent només brous i líquids i finalment fer el salt a "no menjar". A l'hora de deixar la vaga de fam, el procediment era el mateix a la inversa.

També, com veieu al cartell de les jornades, havíem debatut totes les qüestions legals que es poguessin presentar, sabíem quines eren les penes que ens podien aplicar, el reglament de les presons, tant civils com militars, etc.

I fins i tot, diumenge al matí l'havíem dedicat a fer exercici físic, també de cara a mantenir el cos i l'esperit sans en cas d'haver d'afrontar una pena llarga de presó.

I com que no hi ha res millor per conèixer alguna cosa que sentir les experiències dels qui hi han passat abans, també vam comptar amb les explicacions de gent com en Pepe Beúnza, el militant independentista Carles Castellanos i algun altre que ara no recordo.

Com veieu, doncs, no vam deixar cap detall a l'atzar i no érem quatre penjats anant a la babalà. Ho teníem tot apamat i per això vam posar en escac tota una institució mil·lenària com l'exèrcit.


1 comentari:

  1. Gran document!
    No es que no existís Internet, es que no hi havia ni ordinadors, picat a màquina!!!

    ResponElimina