Del primer ja en vaig fer esment en el seu moment en algun post d'aquest blog, i era un llibre d'entrevistes amb Jorge Bergoglio, ara més conegut com a Papa Francesc.
Resulta que Ediciones B d'Argentina havien publicat el 2010 un llibre d'entrevistes amb l'aleshores cardenal amb el títol El jesuita, i evidentment, quan el van nomenar papa, van córrer a canviar-li el títol per El Papa Francisco i fer-lo traduir a un munt d'idiomes diferents, entre ells el català. Com que hi havia urgència per treure'l com més aviat millor, com ja vaig explicar el vaig traduir a mitges amb la Laura Paredes. A mi em van tocar els capítols del 8 al 14 i un annex.
En aquests capítols, d'entrada es mostrava força carca en temes com el celibat dels capellans i el paper de la dona a l'església. Després es defensava de les acusacions contra el paper de l'església durant la dictadura argentina, explicant que ell personalment havia ajudat a fugir del país a jesuïtes de la línia de la teologia de l'alliberament i que treballaven en barris de barraques. I finalment parlava de qüestions socials i en alguns moments, com quan feia la crítica al neoliberalisme econòmic i els polítics, semblava que estiguessis traduint un opuscle dels indignats. De moment, com a Sant Pare ha tingut alguns gestos que sorprenen agradablement en un papa, com la crítica contundent a la cúria vaticana, però com que la història té la trista tendència de repetir-se, potser acabarà com un Zapatero o un Obama qualsevol, engolit per la maquinària.
Per reconduir el tema cap al fil d'aquest post, els ídols de masses, recordo que durant els dies posteriors al nomenament, sortien imatges de la plaça de Sant Pere del Vaticà amb fidels de totes les nacionalitats, on destacava pels seus plors histèrics un grup nombrós de dones argentines que amb prou feines s'entenia què deien. I què em van fer pensar en les fans d'un cantant o grup musical...
I això ens porta a la Miley Cyrus...
Poc temps abans de començar aquest blog, a la tardor del 2009 em va tocar traduir aquest llibre, suposadament autobiogràfic, on aquesta noia, famosa pel seu paper protagonista a la sèrie de Disney Channel Hannah Montana, explicava la seva vida entre els 11 i els 16 anys, els càstings per la sèrie, els rodatges, etc. Sorprenia que expliqués que una de les seves fonts d'inspiració era la Bíblia i a sobre de tant en tant esquitxaven el llibre amb alguna cita del llibre dels Salms. "¿Por qué me siento, Señor, tan azorado...?" També explicava que portava un "anell de castedat" -una cosa molt ianqui- que se suposa que compromet a mantenir la castedat fins que et casis. I que contrasta amb la Miley Cyrus post-Disney que mira de trencar amb la imatge de Hannah Montana per la tremenda amb gesticulacions obscenes en gales de lliurament de premis, videoclips provocadors, etc. A veure si amb una mica de sort d'aquí uns anys em donen per traduir la segona part de la La vida por delante, que es podria dir ...y el sexo por detrás.
El cas és que, de tots els llibres que he traduït en ma vida, aquest és amb diferència el que m'ha donat més royalties en drets d'autor. I he de dir que tenia esperances amb el llibre del Papa al respecte, sobretot perquè la primera setmana en castellà va ser número u de vendes, però en canvi quan va sortir la versió catalana no va arribar a estar entre els cinc primers, i temo que no en cobri res.
Així, quan poc després del llibre del papa vaig cobrar encara uns 600 euros de royalties de La vida por delante, un dia que passava per Ediciones B, li vaig preguntar al Jonio González si no tindrien per casualitat la biografia del Justin Bieber. "Pues algo de Justin Bieber sí que tengo."
El tal Justin Bieber, per qui no el conegui, és un teenage idol canadenc que es va fer famós penjant a YouTube cançons que ell mateix composava, i d'aquí a omplir estadis va ser qüestió de màrqueting. Com a punt de connexió amb el papa Francesc, el Justin Bieber també té la seva legió de creients, els 'beliebers', un joc de paraules entre 'believer' -creient-, i Bieber, que evidentment vaig deixar igual, entre altres coses perquè totes les fans del món saben perfectament què vol dir 'belieber'.
Però tampoc sé si em donarà gaires royalties, perquè així com de la Miley Cyrus pel que he vist no hi ha gaire literatura més que La vida por delante, del Justin Bieber sembla que n'hi ha més d'una dotzena. La prova és que poc temps després me'n van passar per traduir un altre de molt semblant.
I per si no en tenia prou de teenage idols:
Els One Direction són un grup de cinc nois que s'havien presentat per separat al concurs britànic The X-Factor (l'Operación Triunfo d'allà), i quan ja estaven a punt d'eliminar-los a tots, no se sap per què, els van aplegar en un mateix grup, van quedar tercers i els va fitxar un segell discogràfic que va buscar algú que composés cançons perquè ells les cantin (si més no, al Bieber se li ha de reconèixer que sí que escriu la majoria de les cançons que canta).
Al llibre, com diu el subtítol, a part d'anècdotes dels viatges hi surten els testimonis de les fans que expliquen com fan animalades com ara fer dos dies de cua davant d'una botiga per tenir una polsereta que els permetrà fer una altra cua per tenir l'autògraf dels seus ídols, o una altra que explicava que -després de fer les prescriptives cues- havia pogut assistir a un concert 'íntim' amb 200 fans, i després que durant una cançó un dels membres del grup l'hagués estat mirant a ella directament, en acabat les noies que tenia al costat l'havien estomacat de la gelosia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada