dilluns, 13 de maig de 2013

Chenocidas culturals

Ara que els genocides culturals del PP volen fer un pas més per acabar amb les llengües minoritàries de l'Aragó, negant-los el nom (del català en diran LAPAO i de l'aragonès LAPAPYP), reprodueixo un text que m'ha fet arribar en Pascual Aguilar, fill d'Alcorisa i resident/resistent a les Guilleries, escrit pel periodista aragonès Jorge Romance. Està escrit en aragonès, i tot i que segurament com a mi se us escaparà alguna paraula, és prou entenedor.

No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro

Fa bells anyos, en un acto d'homenache que se feba a Pandicosa, qui ye agora delegau d'o gubierno espanyol en Aragón y allora candidato a ser president d'Aragón, Gustavo Alcalde, d'o PP, preguntaba a qui recibiba l'homenache "si el dialecto en qué había hablado era de la zona". L'homenachau heba feito parti d'a suya charrada en aragonés, en l'aragonés d'a Val de Tena, y o candidato a gubernar Aragón no conoixeba a luenga, sisquiá lo soniu que en feba.


A realidat plurilingüe d'un país como Aragón trepuza con o desconoiximiento absoluto d'ista realidat por muitos atros aragoneses, mesmo d'os politicos que se suposa que han de gubernar. Allora en 2007 Alcalde no ganó as eleccions, y que estió trigau como presidente, Marcelino Iglesias, catalanofablant, aproveitó os zaguers anyos d'a suya zaguera lechislatura t'aprebar una lei de luengas de menimos que reconoixeba a unidat de cadaguna d'as tres luengas fabladas en o país y os dreitos alazetals d'os suyos fablants. Dreito a l'amostranza en catalán, en aragonés en as suyas zonas historicas y en bellas capitals de redolada, dreito a charrar con as administracions en a suya luenga, dreito a retular os toponimos en a luenga tradicional, dreito a la presencia en os meyos de comunicación publicos. Una lei de menimos pero que a lo menos ubriba un espacio d'asperanza a os catalanofablants y os aragonesofablants, una d'as luengas con más periglo de morir, sin un organismo oficial que aduye a os criterios de normalización, sin presencia dillá d'a aqueferada y activa sociedat civil que l'ha feito pervivir contra l'odio, o disprecio y as prebatinas t'amagar-la d'as politicas publicas.

Manimenos qui desconoixe y quiere continar desconoixendo a realidat d'os 45.000 fablants d'o catalán y d'os 20.000 de l'aragonés, qui se piensa que Aragón ye un país monolingüe en castellán, qui encara fa mofla quan siente charrar aragonés, ha plegau en o gubierno y ha decidiu amortar y enterrar a lei encara sin desembolicar ta fer una mofla más. Qui demanda igualdat de dreitos a os castellanofablants en atros territorios (que ya en tienen), niega iste mesmo tractamient a os aragonesofablants. Por negar, negan o nombres d'as luengas. Un nombre que no fa guaire encara acceptaban y que agora han decidiu amagar en un circunloquio ridiculo y absurdo, un espantallo. Agora qui charramos aragonés charraremos LAPAPYP, achiquindo a luenga a un espacio y lo que ye más grieu encara, esbafando cualsiquier minima posibilidat de normalizar y legalizar y amostrar a luenga que ubriba a lei d'antis.


Pero os aragoneses, os aragoneses que fablamos aragonés (y os que fablan catalán tamién) hemos feito pervivir ista lengua sin de leis. Hemos feito diarios, videos, revistas, comics, teatro, hemos aprendiu y amostrau a luenga en asociacions, en escuelas... Mesmo hemos creyau tres grafias diferents ta escribir-la, pero iste ye un atro tema. L'aragonés pervivirá encara que os antiaragoneses que mos gubiernan preben d'acotolar-la. Como dica agora. Que una buena lei guarancia millor a pervivencia d'una luenga ye más que platero. Prou que a Unesco creye que o refirme publico ye alazetal ta o desembolique d'una luenga. Pero que con o sin lei, l'aragonés pervivirá ye cosa nomás que d'os suyos fablants. Lis empentaremos atra vegada a fer una lei millor que reconoixa as luengas y os dreitos d'os suyos fablants. Mos carranyaremos con qui no ha feito posible por desembolicar una lei que ya yera aprebada. Continaremos demandando os nuestros dreitos, prou que sí. Pero, sobre tot, hemos de fer posible que l'aragonés siga fablau, leyiu, conoixiu, normalizau y viviu. Son chenocidas culturals, u preban de ser-lo, pero ye asaber-lo d'important que por o suyo bien y por o nuestro, no lis deixemos ser-lo, fablando, creyando, vivindo y comunicando en ista polida luenga que os aragonesos hemos trayiu t'o mundo y que tien parolas tan achustadas ta definir a qui aprebará a lei de no-luengas como carnuz, ababol u borde.


*Jorge Romance és periodista i editor del diari aragonès Arredol


Nota: per buscar paraules que no hagueu entès, podeu fer servir aquest diccionari aragonès-castellà (ho sento, no n'he trobat d'aragonès-català).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada