dilluns, 13 de febrer de 2012

Contraindignació

Això de "pertànyer" a un suposat col·lectiu tan ample com l'anomenat moviment dels indignats, o del 15-M (m de maig, no de març ni de merda) val a dir que en algunes ocasions fa més pena que goig.

Fa goig, per exemple, reunir-te amb gent al teu poble amb la qual comparteixes una certa idea del que no t'agrada i en quina línia voldries treballar per canviar-ho. A Sant Feliu de Codines, per exemple, hem organitzat xerrades, mercats d'intercanvi, hi ha un primer intent de cooperativa de consum de productes ecològics i de proximitat... En la línia de canviar aquest món consumista del que som còmplices i addictes (més o menys involuntàriament), de buscar alternatives al capitalisme (això sona tan utòpic que pot fer pudor de fantasmada), de mirar de fomentar la participació de la gent des de baix, etc.

Però després, trobes algunes coses que et fan grinyolar aquesta suposada pertinença.

No cal dir, per exemple, la vomitera que m'ha causat veure que des de l'AcampadaBcn han caigut en la trampa dels indignats de Madrid, i com si no tinguessin memòria històrica o estiguessin abduïts pel PSOE, surten tots al carrer a solidaritzar-se amb el jutge Baltasar Garzón. Des de Barcelona han caigut en el ridícul de dir barbaritats de l'estil: "El nostre major suport a la persona del jutge Garzón que ha demostrat al llarg d'aquests anys la seva integritat a l'hora de defensar una justícia sense amos."

Evidentment, em sembla indignant el que està passant en el cas Gürtel o el de les fosses comuns del franquisme, i podríem dir que en general el funcionament de la "justícia" espanyola, però això no pot portar a obviar tot un seguit de, diguem-ne, irregularitats i delictes contra els drets humans en els quals ha incorregut el senyor Garzón al llarg de la seva carrera político-judicial.

-Detenció d'independentistes catalans amb motiu dels Jocs Olímpics del 92, i vista grossa davant les denúncies de tortures formulades per aquests. Anys més tard, el tribunal d'Estrasburg va reconèixer que hi havia hagut tortures i va obligar l'estat espanyol a indemnitzar.

-Persecució sistemàtica del moviment independentista basc, amb detencions irregulars de líders polítics i sindicals "per no condemnar la violència etarra", tancament de diaris en euskera, etc.

També cal recordar que aquest "pàjaru" es va presentar en unes eleccions com a número 2 del PSOE (un partit que poc té a veure amb les reivindicacions del 15M) i va arribar a ser ministre fins que per desavinences amb el Felipe González o el Guerra va plegar.

Collons, que una cosa és denunciar que els corruptes campin al seu aire i una altra molt diferent posar pels núvols un paio de comportament tan dubtós com el Garzón!!!!!! Que s'han begut l'enteniment o és que no tenen memòria històrica? (o el gran dubte, estan abduïts pel PSOE?).

Un altre tema per engegar a la merda el 15-M: fa algunes setmanes parlava amb el meu amic Jordi, que viu a Arnes (Terra Alta) i que estava col·laborant amb l'Assemblea 15M de Valderoures - a la comarca de la franja del Matarranya. Al Matarranya, com a tota la franja de ponent, hi ha una política sistemàtica de limitar el català a "l'àmbit privat", mentre que d'altra banda els moviments populars sempre han reivindicat la introducció del català a l'escola, a la vida pública, etc. Com que això no és així, les escoles del Matarranya (i la franja en general) reben professors procedents de la resta d'Aragó, que evidentment ensenyen en castellà. Però ves, resulta que alguns d'aquests professors se senten 'indignats' i participen a les assemblees del 15M, i com que "pobrecillos, no entienden el catalán", ara tot el que té a veure amb 15M a Valderoures (Valderrobles le deben llamar ellos) es fa en castellà. El Jordi va deixar de participar-hi, i en un cas igual jo faria exactament el mateix.

També toca la pera que els '15-M' no s'hagin posicionat en cap moment radicalment en contra de la despesa militar, la pertinença a l'OTAN, o l'existència mateixa de l'exèrcit. Ni tampoc sembla que hi hagi gaire consens contra la família reial. Però bé, potser és que no es pot ser a tot arreu i ja arribarà el moment...

La veritat és que, vist des de la distància i potser sense la claredat suficient per poder-ho jutjar més objectivament, fa tota la pinta que això del 15-M, sobretot a les grans capitals, ha quedat reduït a assembles on uns quants pinten més que els altres i de vegades sembla que ja parlin com els polítics, com en el comunicat que abans us citava del Garzón.

És evident que, fins que caiguem al pou com Grècia, això del 15-M és un moviment que ens donarà una mica de tot. I quan haguem caigut al pou suposo que s'haurà de començar foc nou, que alguns quinzeemeros ja s'hauran presentat a les llistes d'IC o fins i tot el PSC -els més espavilats-, mentre que altres tornaran/tornarem als orígens en moviments "marginals" anticapitalistes i antisistema sense que ningú ens faci gaire cas.

També cal dir, però, que dins d'aquest batibull dels indignats estan sorgint moltes iniciatives interessants que caldrà tenir en compte, o s'hi estan integrant altres iniciatives que ja existien i poden aportar una mica de llum enmig de tanta foscor.

Miraré d'informar-ne perquè no sembli que ara m'ho carrego tot en plan punki...

6 comentaris:

  1. Estic d'acord amb tu Marc, excepte pel fet que els aragonesos no han de saber forçosament el català i els catalans si saben el castellà per haver nascut a a l'estat espanyol i ser aquesta una llengua que els ha estat imposada, injust, però pragmàticament real. I t'ho diu un uruguaià que aprofita la menor ocasió per posar en pràctica el seu anèmic català.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Però precisament per això, una minoria imposa la seva llengua a la majoria, perquè l'anomalia és que la Franja sigui part d'Aragó. I és una cosa que els catalans ens trobem massa sovint, i tu ho saps, que deu ser l'únic país del món on els nadius s'adapten a la llengua del nouvingut i no a l'inrevés. En aquest cas, ets una excepció (o dit d'una altra manera, ets excepcional!!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això com en tot cal destriar el gra de la palla. Aquí a Barcelona també es va imposar el castellà, entre els indignats; jo en vaig veure cartells. Quan al jutge estrella de la punyeta, val més no parlar-ne. El veurem de polític, encara no sé de quina tendència. Potser ni ell ho sap!

      Elimina
  3. Crec que deixar de participar perque es parla en espanyol es rebaixar-se, hauria de continuar participant i en catala. El tema garzon dir que el que va fer el 92 no te nom, però pensa que va ser una cosa orquestrada per la policia i ell els hi va donar suport. El Tribunal d Estrasburg no ha condemnat a l'Estat Espanyol per tortures sinó per no investigar, es una mica diferent del que dius

    ResponElimina
  4. Ei, Anònim,

    1) no és rebaixar-se, és tenir una edat que ja et canses de segons quins tics 'poc democràtics' o de prepotència d'un idioma sobre un altre.

    2) potser tens raó, però de totes maneres qui havia de demanar la investigació era precisament el jutge Garzón. Justament aquests dies els 'afectats' parlen d'aplegar diners per fer un documental sobre el tema

    ResponElimina
  5. Més informació aquí: http://www.ara.cat/politica/Baltasar_Garzon-llibercat-cat-verkami-1992-Documental_0_654534737.html

    ResponElimina