dijous, 12 de maig del 2011

Gerónimo (o l'orgull de ser un genocida)

Ja fa uns quants dies, des que diuen que els ianquis es van pelar el Bin Laden, que tenia ganes d'escriure aquest post. I no tant per criticar que un país que presumeix de ser un paladí de les llibertats faci servir l'assassinat selectiu com a modus operandi, ni per denunciar l'opacitat general de tot el que té a veure amb els atemptats de l'onze de setembre del 2001, la posterior invasió de l'Iraq -que poca cosa tenia a veure amb Al Qaida-, o la decepció general que sentim molts respecte al senyor Obama. El que més m'ha indignat és que a l'operació per liquidar aquest terrorista que abans havia estat col·laborador del govern dels Estats Units -no fos cas que xerrés més del compte en un hipotètic judici- l'hagin batejat com 'Operació Gerónimo'.



Potser és perquè un dels meus primers herois de ficció va ser en Winnetou, l'apatxe novel·lesc creat per l'alemany Karl May. Potser és perquè de petit em vaig cansar de veure com els indis sempre perdien a les pel·lícules i a més, si no sabies llegir els westerns entre línies, resultava que eren els dolents, o en alguns casos fins i tot una mena de bèsties inhumanes com a la feixista Centaures del desert (The Searchers, en anglès). O potser és perquè mai he suportat el cinisme dels qui han fundat la seva 'land of freedom' en el genocidi brutal dels pobles nadius d'Amèrica del Nord.

Em sembla autènticament abominable i vergonyós que els militarots nord-americans, amb el bluff Obama i la banyuda Hillary Clinton al davant, utilitzin el nom d'aquell cabdill apatxe que no va fer sinó defensar la llibertat del seu poble davant de la invasió genocida de "l'home blanc" per batejar l'operació de liquidació extrajudicial del que es considerava "enemic públic número u dels EUA". Per tant, m'ha semblat de justícia mirar de fer un breu resum de la història de Gerónimo i el poble apatxe, l'última de les nacions índies americanes que es va sotmetre al govern nord-americà.

Gerónimo era un apatxe xiricaua, nascut el 1823, una època que la seva tribu era fustigada des del sud pels mexicans -el govern mexicà arribava a pagar recompensa per les cabelleres d'apatxes, cosa que va provocar més d'una matança gratuïta- i des del nord pels ianquis. El seu nom apatxe es transcriuria al català com a Gojatlé o alguna cosa semblant, i vol dir "badallador", perquè es veu que de petit era una mica dormilega. L'any 1859 va haver de veure com l'exèrcit nord-americà assassinava la seva esposa, la seva mare i els seus tres fills. Va ser aleshores quan es va unir al també cabdill apatxe Cochise, gendre de Mangas Coloradas, per fer la guerra a l'home blanc. Quan va morir en Cochise va passar a ser el cabdill de la tribu apatxe. Després de diverses victòries heroiques, però, l'aclaparadora superioritat numèrica dels soldats nord-americans el va dur a rendir-se i acceptar de viure en una reserva (1876), però les condicions inhumanes de misèria de la reserva el van dur a rebelar-se novament. Amb 30 dels seus homes van fugir el 1885 de la reserva, i l'exèrcit ianqui va mobilitzar 5.000 homes per sotmetre'ls definitivament (uns 170 soldats per guerrer apatxe). Després de passar tres anys empresonat, el van 'exiliar' en una reserva d'Oklahoma, lluny de la seva tribu, on va morir el 17 de febrer de l'any 1909.



També podeu llegir els enllaços que he posat d'en Mangas Coloradas i en Cochise i veureu que en tots dos casos la traïdoria de "l'home blanc" no té límits. He posat els enllaços a la Wikipedia en anglès perquè donen molta més informació que en català, però si no sabeu anglès podeu buscar aquests noms al Google (també el del propi Gerónimo per més informació, -o Victorio, o Nachez, altres cabdills apatxes-).

Aprofito també per recomanar una novel·la que em va deixar fa poc el meu germà Eduard, El día en que lloró Walt Whitman, de l'escriptor sorià Avelino Hernández dins de la col·lecció Sueños de Papel de l'editorial Edelvives, que narra els últims anys d'existència de la petita tribu índia dels yana, de Califòrnia, des del seu primer contacte amb l'home blanc (1849) fins a la mort del seu últim supervivent (1911). És un trist exemple del que va suposar la colonització dels blancs per tots els pobles americans -tant del nord com del sud-.

Per acabar, se m'acut que batejar l'operació per matar Bin Laden com a "Gerónimo" vindria a ser com si a una hipotètica operació per carregar-se el suposat ideòleg dels atemptats de l'onze de març del 2004 a Madrid l'exèrcit espanyol la bategés com a "Moragues" o "Rafael de Casanova". Oi que tocaria els pebrots?

3 comentaris:

  1. Excel lent post Marky, dels millors que has fet. Quina ironia que l'operació per matar a aquest boc expiatori del seu autoatemptat s'hagi anomenat així, la farsa ianqui no té límits, fa olor de bomba atòmic per part dels enturbantados, que sigui lluny d'aquí, perquè aquests fills de puta i els seus pitjors esbirros (PP) ens posen en perill ...

    ResponElimina
  2. Eps, se m'havia oblidat posar els peus de foto. Els dos segons són Cochise i Mangas Coloradas. El primer no cal dir-ho, és Gerónimo.

    ResponElimina
  3. La història l'escriuen els vencedors, i els vençuts poc que es poden queixar.
    Va bé que algú, de tant en tant, ens els recordi. També cal dir que el poble americà no tot és classes política, i alguns són capaços de reconèixer i criticar els seus propis errors. Les primeres pel·lícules a "favor" dels "indis" nadius, eren americanes.

    ResponElimina