divendres, 6 de maig del 2011

Més Merrie Melodies

En una entrada de fa un temps explicava que m'havia tocat traduir trenta-i-tants capítols del Bugs Bunny, i que encara n'havien d'arribar més. En van arribar més, però en aquest cas ja no eren del Bugs, sinó de molts dels altres personatges populars de la Warner Brothers: l'ànec Daffy, el porquet Porky, el canari Piuet, el gat Silvestre...



Com que no sé gaire per on començar, ho faré comentant com és de difícil traduir alguns acudits amb imatge que d'entrada són intraduïbles. Per exemple, en un capítol de Bugs Bunny m'havia trobat que l'Elmer l'està caçant i està a punt de disparar dins del cau on hi havia hagut en Bugs. En Bugs, però, és fora i se'n fot d'ell, i en un moment donat diu "I'm gonna kick the bucket", que literalment vol dir "xutaré la galleda" però que de fet vol dir "em moriré". I quan l'Elmer dispara, en Bugs xuta una galleda literalment, i tots dos es posen a ballar "the rabbit kicked the bucket, the rabbit kicked the bucket..." La cosa més acceptable que se'm va acudir va ser "estirar la pota", perquè, si més no, en el moment de xutar estira la pota...

En un altre capítol, l'ànec Daffy en el paper de justicier de l'oest vol detenir el malvat Infecte Canasta (Nasty Canasta en l'original - potser hauria canviat el 'Canasta' si no fos perquè sortia en pantalla en diverses ocasions el nom escrit) i diverses vegades fa servir l'expressió "I'll fix his little wagon", que literalment seria "Li arreglaré el carretó" i es podria traduir com "li faré una cara nova" o alguna similar. Al final del capítol, que en Daffy no para de rebre, surt de la casa d'en Canasta amb un carretó i explicant que s'havien d'arreglar moltes coses: l'eix, les rodes... Per tant, vaig optar per traduir l'expressió com "l'arreglaré ben arreglat", perquè al final l'acudit era que deixava ben arreglat el carretó.

En un altre, al gat Silvestre, que pretenia entrar en un club de gats dolents, li llençaven una bola enorme de billar al cap (la bola 8, la bola negra) i deia "blackballed again", que vindria a ser alguna cosa així com "rebutjat un altre cop", però la imatge em va fer optar per "tinc la negra".

En un altre capítol, l'Elmer feia un càsting d'artistes musicals i se li presentava una gallina que no passava el tall. Al final de la seva actuació, la gallina ponia un ou i deia "so I laid an egg", que literalment seria "he post un ou" però figuradament seria "ho he fet de pena". Ho vaig deixar com "si més no, n'he tret un ou".

Per acabar les imatges que marquen la traducció, en un altre capítol en Daffy aixecava uns pesos de pega (de fet eren globus) i a cadascun hi deia 5.000 lbs (lbs = lliures). Com que em va semblar que parlar de lliures seria estrany, i encara més estrany seria parlar de 2.240 quilos o alguna cosa per l'estil, vaig optar per convertir directament les 5.000 lliures en 5.000 quilos. A sac.



Pel que fa als personatges, els analitzaré un per un, començant pels del dibuix, el gat Silvestre i el seu fill (Junior en anglès - Fill en català). Una de les característiques del Sylvester original és que és papissot, i si us fixeu en els dibuixos veureu que sovint deixa anar capellans mentre parla. Això ja en castellà s'ho van menjar, i per algun precepte constitucional que desconec això implica que en català també hagi desaparegut aquest defecte de parla. Pel que fa a expressions, en diu sovint una que és 'suffering succotash', amb abundància de capellans mentre la diu (o 'thufferin thuccotash' tal com ho transcrivien en molts dels capítols per deixar constància del 'papissotisme' del nostre felí - i que es podria traduir literalment com 'samfaina sofrent'). En capítols antics l'expressió s'havia traduït com "Pels bigotis de la cosina", però no em va agradar, no només per noucentista sinó perquè no sembla una expressió que pugui provocar que el gat escupi mentre la diu. En els 'meus' capítols la vaig traduir com "Sardines en escabetx", que em va semblar que sonava 'felí' i alhora explica per què el gat escup capellans mentre parla.

Pel que fa als capítols on sortia en Silvestre, eren força redundants i repetitius els que surt amb el seu fill i s'ha d'enfrontar a un nadó de cangur al qual confon amb un ratolí gegant, enfrontaments dels quals el Silvestre sempre en surt escaldat, per a vergonya del seu fill. Pel que fa al nom del cangur, que només sortia als títols i en alguna altra ocasió, en anglès es diu 'Hippety Hopper', i en català, consensuat amb la meva filla Mireia, es diu 'Botiboti'.



Una altra curiositat és que els gats anglòfons tenen nou vides en lloc de les set que tenen aquí. I en un capítol precisament sortia com el Silvestre anava morint nou vegades consecutives fins anar a petar a l'infern totes nou vides. Per tant, li vaig haver de respectar les nou vides de l'original.

També xoca que, mentre en alguns capítols el Silvestre és el protagonista i parla, en altres només és un gat, amb un paper més secundari i sense badar boca. Per exemple en un parell de capítols força clònics on dos gossos (Chester i Spike) el volen estomacar. Però l'Spike, el gos gran dels dos, acaba rebent quan s'enfronta primer a una versió 'Mister Hyde' del Silvestre i després a una pantera. En canvi, quan entra el Chester, el gos petit que sempre li fa la rosca al gos gran, es troba el Silvestre i l'estomaca. Els dos capítols acaben amb una inversió de papers dels gossos, amb l'Spike fent-li la gara-gara al Chester i dient-li com és de fort i valent.

En un altre, el Silvestre era una excusa perquè uns ratolins expliquin les meravelles del sistema capitalista en un exercici de propaganda política digne de les pitjors dictadures. Cal tenir en compte que estem parlant de dibuixos de fa més de seixanta anys, però no per això era menys escandalós. En el capítol, que podeu veure en versió original anglesa aquí, un ratolí alemany arriba als Estats Units per visitar el seu cosí i se sorprèn de la riquesa del país. Aleshores el cosí el porta a veure un altre ratolí professor d'economia que els explica com funciona el sistema capitalista, la producció en sèrie, el consum massiu, la reducció del marge de benefici per vendre més i produir més... En definitiva, de quin mal hem de morir amb aquest sistema criminal. Només que els ratolins ho pinten com la meravella més meravellosa del món, i el professor acaba acomiadant en Hans dient-li: "I recorda que és per això que el nostre país és el més ric del món". Pel que he trobat per Internet, aquest era un dels tres capítols encarregats per la fundació 'Alfred P. Sloan Foundation' per instruir els infants sobre els avantatges del sistema capitalista de lliure mercat.



Un altre personatge recurrent era el porquet Porky, que com ja sabeu tots és el porc tartamut. En aquest cas sí que s'ha respectat el seu defecte de parla, tant en castellà com en català. No tenia gaire secret més, calia buscar paraules amb pes, bes, emes, etc, per mirar d'encaixar-les en els moments de tartamudesa.



Evidentment, no podia faltar un dels personatges més característics de Merrie Melodies, el canari Piuet (Tweety en anglès, Piolín en castellà). No sé si s'aprecia a la imatge, però hi surt la seva frase famosa "I tawt I taw a puttytat". Efectivameeeeent, com diria el Canut del Crackòvia, haureu observat que també el Tweety té un petit gran defecte de parla (parla amb la 'te') que en canvi no tenen ni el Piolín ni el Piuet. En aquest cas, no vaig tenir gaires possibilitats de triar, i m'agradés o no em vaig haver de quedar amb la traducció castellana adaptada al català "M'ha semblat veure un gatet bufonet". L'original 'puttytat', o 'pussycat' per dir-ho ben dit, vindria a ser 'mixeta' i prou, sense cap adjectiu. I el 'gatet bufonet' ve pel 'lindo gatito' del castellà.

Una altra característica del canari en qüestió és que sovint cantava o adaptava cançons que ja fa setanta anys eren clàssiques, cosa que en el guió original venia marcat per frases com "famous song from the 1920s". En aquest cas, tot i que sempre miro de deixar-ho ja adaptat perquè es pugui cantar directament, darrere meu hi ha un lletrista o arranjador musical o ara no recordo exactament com en diuen que refina la meva versió, tot i que en molts casos he trobat que no l'havien canviat gens. Cal dir que moltes vegades la 'cançó' no passa de les dues o quatre línies, fins que apareix el gat Silvestre i el canari s'interromp per dir allò de "I tawt I taw a puttytat".



També entre els molts capítols traduïts n'hi havia alguns de l'Speedy Gonzales, el veloç ratolí mexicà que veieu aquí dalt. Evidentment he mantingut les expressions originals del 'Andale, ándale, arriba, arriba, epa, epa!'. El que em va fer més gràcia en aquest cas va ser trobar-me frases en 'espanyol de pega', que sí que vaig traduir al català, perquè aquí tothom sap castellà i no podria enganyar ningú. Com a exemple, aquesta conversa:

- Walada comrades denata el cheese! Solamentay el gringo...pussycat!
- El gringo pussycats problamentay?
- Problamentay grosso. Gonzales assistay ancho comarados?
- Si, si, Gonzales apalada asistay anto comarados.



I ja per anar acabant, entre la marató de capítols per traduir també en vaig trobar un parell amb el gall Foghorn Leghorn, adaptat al castellà com a 'gallo Claudio' i que en català es diu... 'gall Claudi', com mana la sacrosanta Constitució de 1978. I mira que es poden pensar noms divertits per un gall (Crestadura, Crestatorta, Pit-o-cuixa...), però no, havia de ser Claudi. Què hi farem. Com a curiositat, vaig descobrir a Internet que el personatge estava força inspirat en un tal Senador Claghorn, un polític fanfarró i populista del sud, que sortia sovint a programes de ràdio de l'època (anys 40 i 50) i del qual el gall en va copiar algunes de les frases recurrents.

Per acabar, també em va tocar traduir un capítol del Correcamins i el Coiot. Una ganga, perquè no hi ha diàleg, només algun text tipus 'Detonador ACME' o 'Pinso d'ocell ACME' o 'Estel gegant ACME'.

I per acabar d'acabar, una pregunta: us heu fixat que cap dels protagonistes que acabo de comentar és noia? L'única presència femenina a la cort de Merrie Melodies seria la iaia que surt en alguns dels capítols del Piuet.

1 comentari:

  1. Molt interessant. Moltes vegades, com a espectadors, tenim la sensació que aquests dibuixos són intemporals i universals alhora, però és evident que estan fets en un lloc i un temps concret. No tinc molt clar si els seus autors pensaven que els dibuixos s'exportarien i es traduirien, o la part de "propaganda" era directament adreçada al públic nord-americà.
    Suposo que si algú hagués de traduir al català els Simpson d'aquí a seixanta anys, es trobaria també amb molts problemes pel canvi de context.

    ResponElimina