XXXIII Assemblea de FaPaC a Lleida (o Consellera, no us en Rigau de l'escola pública)

Potser algú haurà vist entre els enllaços interessants d'aquest bloc el Web de la FaPaC, la Federació d'Associacions de M/Pares de Catalunya, i com que mai n'he parlat, doncs aprofito ara. Des que les meves filles feien P-4, ara ja fa sis anys, que vaig entrar a l'AMPA de l'escola Jaume Balmes de Sant Feliu de Codines, després n'he estat 3 anys president, i després d'un breu pas per la Junta General de FaPaC, ara sóc vocal territorial pel Vallès Oriental, amb la idea de coordinar les AMPAs de la comarca i mirar de treure profit del coneixement mutu, a més que la unió fa la força i a nivell comarcal també hi ha prou coses a reclamar en el camp de l'educació.

Ho explico per introduir que el passat 9 d'abril, juntament amb dos membres més de l'AMPA de l'escola i dos pares més de dues AMPA de Granollers que es van apuntar al cotxe, vam anar fins a Lleida per assistir a l'assemblea que dóna títol al post.

Evidentment, l'assemblea va tenir com a denominador comú el tema de les retallades. D'una banda la retallada de subvencions que fa que la pròpia FaPaC hagi d'ajustar el seu pressupost i prevegi ajustar-lo més en anys propers. I de l'altra l'anunci de retallades en el sector de l'educació insinuades als diaris (i ara ja confirmades) per la Consellera Rigau. En el torn obert de paraules, que en aquests casos sempre es queden curts perquè tothom hi vol dir la seva i el temps sempre és una mica just, el consens era unànime en exigir que no es perjudiqui la qualitat de l'ensenyament amb les retallades.
Jo també vaig aprofitar per exigir, a més, que des de FaPaC lluitem per la supressió de l'assignatura de religió de les escoles públiques. D'entrada perquè es crea una diferència entre els que fan aquesta assignatura (que pel que m'expliquen a la nostra escola és molt poc profitosa, com una catequesi força buida de valors, amb molta estona de dibuixar escenes de la Bíblia) i els que fan Ensenyaments Alternatius a la Religió (el nom mateix ja ho diu tot, jo ho canviaria directament per 'Lo Altre'), que treballen el tema dels valors. Crec que ja aniria sent hora, i així ho vaig dir i per això vaig dir que treballaré, que s'unissin aquestes dues assignatures en una sola d'Educació en Valors adaptada al segle XXI, on s'ensenyi als nens el valor de la vida, el respecte (a persones, animals i planeta), i a pensar críticament en la societat actual -consumista, conformista, militarista, no igualitària, promotora de la mediocritat i de cada cop més circ i menys pa-.
Entre la gent assistent, es va estendre la 'febre groga' que ens van contagiar els badalonins amb les seves samarretes 'SOS Ensenyament Públic de Qualitat' -més info aquí-. Des del seu bloc podeu posar-vos en contacte amb ells si voleu estendre la febre groga a la vostra escola, població, AMPA, etc. Nosaltres a Sant Feliu de Codines segurament els hi demanarem, potser de cara a vendre'n a la festa de fi de curs. Una altra proposta reivindicativa que es va comentar, aquesta des de la Junta de FaPaC, era la de penjar pancartes a les escoles amb lemes com 'No Mas Retallades'. A mi se'm va acudir la del títol "Consellera, no us en Rigau de l'ensenyament públic" (però només la vaig dir als vallesorientalencs que venien amb mi).
A última hora, com a part del protocol i perquè s'ha fet sempre, van intervenir la Imma Fuyà (presidenta de FaPaC), que va resumir amb força contundència els arguments que s'havien estat debatent i va lliurar un manifest a la Consellera Rigau, i va rebre un llarguíssim aplaudiment de suport de tots els p/mares assistents; després va parlar l'alcalde de Lleida, que va parlar del seu projecte de ciutat-educadora (estic mirant d'informar-me'n més a veure si hi ha coses interessants) i ens va donar la benvinguda a la seva ciutat, i finalment la senyora Irene Rigau, amb aquell somriure postís que porten sempre els polítics.
La Consellera, que en cap moment va parlar de la sisena hora ni va donar cap detall concret de la tissorada, potser tement una xiulada, ens va fer un discurs de 'temps difícils', de 'sacrificis' per un hipotètic futur millor, va fer seva aquesta frase tan repugnant del senyor Mas que diu que "no podem passar a la història per ser una generació egoista que viu millor que les futures generacions", -com si fos egoista voler una educació de qualitat a l'escola pública, precisament per a les futures generacions-, i fins i tot va dir que a la ràdio aquell matí deien que l'Obama també havia hagut de retallar el pressupost dels EUA.
Tot i que algú havia proposat de castigar-la amb el silenci, encara hi va haver un deu o un quinze per cent dels assistents que van aplaudir, per allò de la bona educació. Després de veure que el dilluns següent la Consellera confirmava als mitjans la retallada de la sisena hora sense esperar a la ronda negociadora que ella mateixa havia convocat amb les parts afectades, crec que ens vam passar d'educats i que potser no hauria estat malament una xiulada, esbroncada o fins i tot un llençament de sabates a l'estil àrab, a veure si així almenys es feia palès a la tele el descontentament dels p/mares. Perquè evidentment, tal com apareixia la sra. Rigau van aparèixer tots els mitjans de comunicació com voltors, com si l'única cosa interessant de l'assemblea de FaPaC fos precisament el que pogués dir la sra. Rigau.

Per acabar, doncs, us copio aquest manifest que es va entregar a la consellera d'educació.

La FaPaC no acceptarà les retallades en educació

La FaPaC és conscient de la difícil situació financera en la qual ens trobem, però és justament ara quan cal invertir en un sistema educatiu excel•lent a l’abast de tota la població que actuï com a impulsor del desenvolupament del país, que garanteixi l’ascensor social i que esdevingui la principal via de cohesió.
Malgrat que s’ha anunciat que les retallades no afectaran als serveis essencials de l’educació, tenim dades de reducció de plantilles docents. Només es cobriran el 50% de les vacants, mentre que s’anuncien incentius a la jubilació pel curs vinent. No s’està cobrint un percentatge significatiu de baixes de personal no-docent (al voltant del 15% de secretaria i neteja) i no es cobreixen places de tècnics d’educació infantil, argumentant que no són “personal docent” quan fan una feina molt important de suport a les aules de parvulari. La mateixa Consellera ha anunciat públicament als directors que les despeses de funcionament s’han de reduir un 20% del global de l’any sense concretar quin és el pressupost real de cada centre per tot l’any ni com afrontaran els pagaments de consums tan importants com són aigua, llum, calefacció i telèfon.
Aquesta manca de dotació pressupostària dificulta la reducció del fracàs escolar, un objectiu compartit per tota la societat catalana. Estem d’acord que no es tracta només de recursos, però la pregunta és si ho podrem aconseguir si reduïm recursos, com ara la sisena hora de classe a Primària.
Des de fa molts anys, la FaPaC ha advertit que la segregació escolar és un greu problema de país. La darrera administració educativa va ignorar aquesta situació. El nou criteri de desempat en el procés d’inscripció podria aguditzar la segregació. Des de la FaPaC fem una crida a un gran pacte nacional que solucioni aquest tema que afecta de ple en la qualitat del sistema educatiu català i la igualtat d’oportunitats real entre les persones.
També estem seriosament preocupats pel futur de les mateixes AMPA. Encara no ha sortir la convocatòria de totes les subvencions ordinàries (reutilització de llibres de text, acollida matinal, activitats extraescolars, beques de menjador, etc.) i, a hores d’ara, no tenim cap compromís de manteniment d’aquests ajuts, ni molt menys d’un pla governamental que garanteixi aquest servei a totes les escoles del territori. En aquest sentit, volem emfatitzar que una reducció significativa de les subvencions pot derivar en problemes econòmics severs per a moltes associacions i la conseqüent desaparició de serveis essencials que les AMPA desenvolupem en els diferents centres educatius.
Per tot això, la FaPaC demana al Govern que aposti decididament per mantenir el servei públic d’educació en les condicions de qualitat que la societat catalana i el moment que vivim requereixen. Cal que mantinguem i augmentem els recursos pendents per a la millora de l’èxit escolar, cal que siguem capaços de reduir de forma clara la segregació escolar, que hi hagi un pla calendaritzat i pressupostat per a la reducció dels més de 1.000 barracons actuals. És convenient treballar en un marc de tranquil•litat, sense partidismes ni corporativismes amb l’objectiu de construir un sistema educatiu que garanteixi l’èxit escolar i la igualtat d’oportunitats per a tothom.
Les més de 2.030 AMPA que integrem la FaPaC seguirem treballant des dels diferents centres educatius del territori per garantir el ple exercici del dret dels nostres fills a una educació de qualitat.

Lleida, 9 d’abril del 2011