Aquest Nadal, el tió em va cagar un parell de còmics molt interessants i molt diferents entre ells. El còmic al que em referiré en aquesta entrada és Pinocchio, del francès Winshluss (pseudònim de Vincent Paronnaud), una revisió del clàssic conte del florentí Carlo Collodi.
Tampoc sóc massa original ara aquí cantant les excel·lències d'aquest còmic, que l'any passat va guanyar el prestigiós premi al millor àlbum al Festival de la Bande Dessinée d'Angoulême, que vindria a ser l'Òscar a la millor pel·lícula del món dels còmics.
L'autor reconverteix el ninot de fusta en un robot originalment concebut amb fins militars, però el seu destí es veu alterat quan se li posa d'okupa al cervell un tal 'Pepito Cucaracha'. A partir d'aquí, un munt de personatges i vides creuades -on destaca la història paral·lela de la Blancaneu i els set nans gens disneyans-, amb canvis d'estil de dibuix que fan que quan fulleges el llibre per primera vegada puguis pensar que és obra de més d'un dibuixant, converteixen Pinocchio en una lectura molt recomanable.
L'única pega, com acostuma a passar en aquest petit país, és que no s'ha traduït al català. Però bé, sembla que només al cinema es pot exigir la paritat de català i castellà, i en canvi en d'altres àmbits ens hi hem de posar fulles. Ja escriuré alguna entrada sobre el tema...
Felicitats per encetar bloc, Marc, i endavant!
ResponEliminaI d'aquest conte, per als que no som santfeliuencs... ens podries obrir l'accés a la totalitat de la gràcia fent-nos conèixer la llegenda original del Follet i la Fantasma de Sant Feliu, no?
Salut!