dijous, 2 de gener de 2014

El tres d'abril del 73


Ara comprovava que no he rascat res de la Grossa de Cap d'Any i m'he parat a pensar en el número guanyador, el 03473. Després de sentir i llegir notícies de gent que s'ha comprat un número concret perquè era la data de naixement d'algú, o d'algun esdeveniment qualsevol, com ara comprar el 20592 per commemorar aquell 20-5-92 que el Barça va guanyar la primera Champions a Wembley amb el mític gol de Koeman, he decidit buscar què va passar de memorable el dimarts tres d'abril del 73 (3-4-73), i que han passat per alt tots els astròlegs i vidents i profetes de la butlleta guanyadora.

Buscant a l'hemeroteca de La Vanguardia, el diari d'aquell dia destaca tres notícies. M'hauria agradat poder copiar la imatge de la portada i inserir-la aquí, però no he pogut. Cliqueu aquí per entrar-hi.

La notícia destacada és la Imposición de la Cruz del Mérito a diversas personalidades civiles y militares i a la foto s'hi veu, efectivament uns senyors uniformats de militar amb medalles i galons i uns altres senyors uniformats de "civils" amb trajo i corbata i una mena de medalla de xèrif però amb vuit puntes que deu ser la "creu al mèrit" del títol. Grisos funcionaris franquistes, condecorats per l'autèntica autoritat, la militar.

També m'ha fet molta gràcia la notícia de sota a l'esquerra, ara que estem engrescats aquí a Sant Feliu amb el projecte Xinoxano per afavorir l'anar a peu i protegir la seguretat dels vianants davant la invasió de l'espai públic per part dels cotxes i vehicles de tota mena. Faria gràcia saber què se n'ha fet poc més de 40 anys després d'aquell noia hippyflower, si potser està pintant petjades blaves per assenyalar camins segurs per als vianants londinencs, amb els seus néts i nétes. El que és evident és que la dictadura de l'automòbil (com ara la del mòbil) és planetària, i que la lluita és i serà llarga.

I l'última, la del president Nixon somrient en un sopar en honor de John Ford, director cinematogràfic famós per apologies de la subjugació forçosa dels pobles indis americans com Centaures del desert. Jo de petit sempre anava amb els indis als westerns, i tenia assumit que sempre acabaven perdent davant dels blancs, però a Centaures del desert (The Searchers - Els buscadors, en una traducció menys lliure i imaginativa com solen ser les traduccions al castellà -i de retruc al català per allò de que "no nos embauquen") recordo una escena on els 'buscadors' del títol original, en John Wayne i altres, acaben trobant unes dones que de nenes havien estat 'segrestades' pels indis, i quan les 'rescaten' sembla que siguin una mena de bèsties subhumanes que xisclen.
Pura apologia del genocidi. Nixon somrient, està entre els seus, els genocides.
En pàgines interiors, La Vanguardia del 3 d'abril del 73 ens informa del segrest d'un contraalmirall argentí per part d'un grup trotskista; en un altra, el ministro de Industria proclama ufanós que "El Gobierno no está dispuesto a ceder en su programa de desarrollo ante el cómodo argumento de su incompatibilidad con un ambiente puro", on s'intueix que les protestes 'ecologistes' o com en diguessin aleshores no aturarien el 'progrés'; i al costat, el Ministro de Agricultura ja parla que "La ingregración en el Mercado Común tiene que ser con todas las consecuencias".

L'acudit d'en Perich d'aquell dia:
NOIA: ¡Oh, mamá! ¡Lo de Sergio y mío es de cine!
MARE: Del que se puede ver aquí, espero.

A Internacional, s'explica que comença als Estats Units un boicot pels preus elevats de la carn; que la Xina ingressa a la FAO; que el president Nixon i el seu homòleg sudvietnamita Van Thieu s'han reunit; i que hi ha hagut violents disturbis estudiantils a Tòquio. De bombes a Xipre i que Ceaucescu exigeix la creació d'una zona de seguretat als Balcans.

La part d'esports és força més variada que les actuals: ens informa de l'esperada reaparició del pelotari Tomás Goyogana, de boxa, d'handbol, de ciclisme, d'hoquei patins, de tir, acabes pensant... i el futbol? Però deu pàgines més endavant hi ha "La Vanguardia de los Deportes", ja amb una àmplia crònica de la jornada de lliga del diumenge anterior, cosa que em fa recordar que dilluns no hi havia diaris. Aquell diumenge, el Barça havia guanyat 2-0 al Celta amb gols d'Asensi i Cos a la segona part i recuperava el liderat, que no mantindria al final de la lliga, que es va endur l'Atlético de Madrid. Estem parlant de la temporada justament anterior al fitxatge de Johan Cruyff -i d'Hugo 'Cholo' Sotil- pel Barça.

No sé si cap d'aquests fets era prou remarcable com perquè algú comprés el número (i a més si era alguna de les coses d'esports cal pensar que serien del 01473). El que puc dir és que m'ha semblat divertit submergir-me en la lectura en diagonal d'un diari de fa poc més de 40 anys.

1 comentari:

  1. Des d'un punt de vista totalment egocèntric: Això va ser 6 mesos abans de néixer jo. O sigui, que la mama estava de tres mesos i segurament ho devia anunciar per aquestes dates. És a dir: l'hauria d'haver comprat jo, aquest número, hahah!

    ResponElimina