Barri Sèsam, l'art d'ajustar i un homenatge pòstum a la mestra que me'n va ensenyar

Com ja havia explicat alguna vegada fa un parell d'anys en aquest blog, a més de traduir també em dedico a ajustar per al doblatge pel·lis, sèries, dibuixos animats, etc. Ajustar consisteix a arranjar els texts de les traduccions audiovisuals perquè la longitud de les frases encaixi amb l'estona que l'actor, actriu o personatge animat està obrint la boca en pantalla, a més de procurar que els moviments de la boca coincideixin tant com sigui possible amb el que està dient l'actor o actriu de doblatge i afegir tota mena d'altres indicacions sobre si el personatge surt o no en pantalla, si està d'esquena o no se li veu la boca...

El cas és que fa poc em va tocar ajustar una sèrie de 26 capitolets d'una nova tongada de Barri Sèsam, en aquest cas amb el títol de SuperHealthy Monsters, en que el Monstre de les Galetes, el doctor Rooster, el Coco, l'Elmo i evidentment la parella Epi-Blai, a més d'algun altre secundari, explicaven als nens la importància de menjar sa. Tot i que alguns ho puguin considerar una mena de sacrilegi, els guionistes feien que el Cookie Monster deixés de banda les galetes per menjar pastanagues, pebrots i tota mena de fruites i verdures.

Pel que fa als aspectes 'tècnics' de la feina, és evident que sempre és més fàcil ajustar uns titelles com els de Barri Sèsam que actors normals, ja que el moviment de la boca es limita a 'oberta' o 'tancada' sense gaires matisos. Tot i això, si et trobes que el Monstre de les Galetes diu "it will be a breeze", allargant el so 'i' de 'breeze' amb la boca oberta, és evident que no pots acceptar la proposta del traductor/a de "serà bufar i fer ampolles", i has de buscar algun adjectiu amb una vocal oberta que es pugui allargar tant com dura oberta la boca del monstre. També s'ha de dir que en l'original no quedava gaire bé la boca tan oberta per fer una 'iiiii'. Un altre problema me'l trobava amb 'Cookie Monster', un nom de 4 síl·labes, que en traduir-ho per 'Monstre de les Galetes' (7) en alguns casos allargava massa les frases, sobretot tenint en compte que normalment l'anglès és més sintètic i monosil·làbic que el català i en força ocasions ja havia de mirar d'escurçar la frase proposada pel traductor com per poder-hi enquibir el 'Monstre de les Galetes'. I vaig pensar que potser era precisament aquest factor de llargada el que havia fet que a la versió castellana s'inventessin el nom de Triqui, que en anglès no li diuen en cap moment, com a molt algun cop li deien 'Cookie' a seques.

Però bé, el motiu d'aquest post no volia ser tant parlar d'aquesta feina en si mateixa, sinó un homenatge a la Xènia Martínez Bou, companya traductora i que l'abril del 2009 em va fer de mestra en un curset d'ajust per al doblatge organitzat per l'APTIC.

Les casualitats de la vida van voler que aquesta feina d'ajust, la primera des de fa dos anys, me la proposessin pocs dies després de rebre la tràgica notícia de la mort de la Xènia, que un càncer es va endur a l'altre barri el passat 1 de juny amb només 39 anys d'edat.

La Xènia, a més d'una mestra excel·lent en el curset que he comentat, era una col·lega compromesa amb la professió de traductor audiovisual, que havia participat en diverses reunions organitzades per traductors i lingüistes que treballem per TV3 per parlar sobre les condicions laborals de la nostra feina i mirar d'establir uns preus mínims comuns en aquest complicat món d'autònoms que sovint ens enfrontem individualment i sense coordinació amb els intents de rebaixes i retallades dels estudis de doblatge, que no cal dir que són molt més abundants des que TV3 està en crisi i mira de retallar de tot arreu on pot.

També havia estat una de les organitzadores de la CITA (Conferència Internacional de Traducció Audiovisual) que es va celebrar a Barcelona l'any 2007 i que va tenir una segona edició un o dos anys més tard, i una de les impulsores i sòcies fundadores d'ATRAE, (Asociación de Traducción y Adaptación Audiovisual de España), dos àmbits des dels quals va lluitar per dignificar la professió.

I a més de tot això, era una noia molt simpàtica i vital. De fet tant, que quan en una de les darreres trobades de traductors de TV3 que va venir va dir que no s'hi podria involucrar gaire perquè ja tenia prou feina lluitant contra una malaltia, ho va dir amb un somriure que a mi en cap cas em va fer pensar que aquesta malaltia pogués ser un càncer que acabaria sent mortal.

Que descansi en pau i que el seu exemple i ganes de lluitar per la dignificació de la feina dels traductors audiovisuals pervisquin en tots els companys i col·legues que vam tenir la sort de conèixer-la.