dimecres, 19 d’octubre de 2011

El Blues de la Reserva - Capítol 6

Caure i fer-se miques
Conec una dona, índia en l’ànima
que es passa els powwows ballant sola
Se sent sola, i de vegades plora
i vessa la tristor al pa que fregeix

Conec una dona, índia en els ulls
amb sang índia al cor i llàgrimes índies quan plora
Té por i de vegades s’estremeix
però la seva medicina no deixarà mai que es trenqui

tornada:
Però no vol cap guerrer ni cap valent
ni vol cap renegat que vagi a la tomba abans d’hora
No li cal cap cavall robat, no li cal cap cor robat
no li cal cap indi que caigui i es faci miques

Conec una dona, índia a les mans
que vol que canti, que vol que dansi
És fora esperant-me, faci el temps que faci
I jo travessaria els llamps per portar-li una ploma


(es repeteix la tornada)

* * *

En Robert Johnson seia en un balancí al porxo de casa de la Gran Mama. Al balancí de la Gran Mama. No en tenia ni idea d’on havia anat ella. La Gran Mama sempre se n’anava sense avisar.

Nota: per no tenir problemes per temes de drets d'autor, he decidit suprimir gran part dels capítols mentre miro de buscar alguna editorial interessada a publicar-lo. Si t'interessa llegir-lo, escriu-me a marc(arrova)barrobes.cat i te l'enviaré sencera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada