Els objectors de Can Serra

Fa uns dies parlava en un post del premi Constructors de Pau al Pepe Beúnza, considerat el primer objector de consciència 'polític' de l'estat i de retruc a tots els objectors i insubmisos.

Avui, que casualment és el dia que finalment s'havia de lliurar el premi, en Gustinet -el de la peripècia amb la Guàrdia Civil- ens envia un enllaç a AQUEST VÍDEO de mitja horeta que explica aquests inicis de l'objecció de consciència centrat en el cas dels anomenats "objectors de Can Serra".

Deixo l'enllaç com a homenatge, perquè la posterior negativa dels insubmisos a prestar un servei social substitutori -que no tenia res a veure amb el que demanaven aquests objectors de Can Serra- no s'explica sense aquesta primera negativa.

I aprofito per demanar al Clàudio que em torni a explicar com es pot fer perquè aparegui al post la imatge del vídeo, que un dia m'ho vas enviar però no vaig arribar a mirar mai gaire com anava.

Que teniu fred, dieu?

Aquests dies han estat notícia les manifestacions dels estudiants de l'institut Lluís Vives de València, i hem pogut veure com el govern del Partido Popular, sempre al costat de les reivindicacions del poble, no ha trigat gens a fer cas als joves valencians per satisfer les seves demandes.

Diuen que es queixaven que a l'institut no hi tenien calefacció, i els han enviat la policia nacional a escalfar-los. Què més volen?





Conyes a banda, manifestar la meva absoluta repugnància envers tots els polítics que puguin justificar accions policials com aquestes, començant pel ministre Jorge Fernández Díaz, que encara té els sants collons de dir que entre els manifestants hi ha "elements violents" (i encara es va tallar de dir que darrere de les protestes hi havia ETA, que si en lloc de ser a València això hagués passat al País Basc segur que ho hauria dit).

Contraindignació

Això de "pertànyer" a un suposat col·lectiu tan ample com l'anomenat moviment dels indignats, o del 15-M (m de maig, no de març ni de merda) val a dir que en algunes ocasions fa més pena que goig.

Fa goig, per exemple, reunir-te amb gent al teu poble amb la qual comparteixes una certa idea del que no t'agrada i en quina línia voldries treballar per canviar-ho. A Sant Feliu de Codines, per exemple, hem organitzat xerrades, mercats d'intercanvi, hi ha un primer intent de cooperativa de consum de productes ecològics i de proximitat... En la línia de canviar aquest món consumista del que som còmplices i addictes (més o menys involuntàriament), de buscar alternatives al capitalisme (això sona tan utòpic que pot fer pudor de fantasmada), de mirar de fomentar la participació de la gent des de baix, etc.

Però després, trobes algunes coses que et fan grinyolar aquesta suposada pertinença.

Telefònica, l'estafa perpètua

Ja fa temps que em vaig donar de baixa de Telefònica, després d'alguna irregularitat amb les factures, del mal servei d'ADSL, per tenir el Zaplana i altres lladres com ell en plantilla, etc., però tot i això avui m'han tornat a estafar. I és que era a Barcelona, havia deixat el mòbil a casa carregant-se, i havia de fer una trucada. He buscat una cabina de telèfon i, com ja m'havia passat les 3 o 4 últimes vegades que ho he provat en els últims anys, la cabina s'ha limitat a empassar-se la moneda sense cap explicació.

Com a petita venjança, us enllaço aquest vídeo que corre pel YouTube amb un nou doblatge al damunt del repugnant anunci que vol imitar les assemblees dels indignats (com si volguessin donar a entendre que Telefònica és una empresa "democràtica" i que fa les coses per amor a la ciutadania).

L'endemà

Ahir publicava un parell de fotos de la nevada, avui en publico tres de l'endemà, amb el cel enteranyinat i els colors que tornen de mica en mica.

El Prat de Dalt

El turó de Solanes

Al fons, Sant Sadurní (on aviat una colla de guillats pujaran corrents en la 1a Mitja Marató de Sant Sadurní)

Blanc i negre

Encara que no ho sembli, aquestes dues fotos no estan fetes en blanc i negre, és que entre la neu i la boira han deixat aquesta imatge retro del turó de Solanes, a Sant Feliu de Codines, vist des de l'estudi de casa.

No en el meu nom

Aquest proper dijous dia 2 de febrer, l'Institut Català Internacional per la Pau , organisme dependent de la Generalitat de Catalunya, lliurarà el 1r Premi Constructors de Pau al col·lectiu d'objectors de consciència (submisos i insubmisos) representats en la persona de Pepe Beúnza, el qui va ser el primer objector de consciència per motius ideològics (i no religiosos) el 1971.

Pepe Beúnza